L’Argilaga

En un territori eminentment rural com és la Franja, és difícil imaginar un lloc on es programi música en directe de forma regular, i encara més si pensem en Massalió, una vila que no arriba als cinc-cents habitants. El Centre Social Autogestionat L’Argilaga, en els nou anys que fa que està en funcionament, s’ha consolidat com un referent d’oci alternatiu al Matarranya que busca trencar fronteres territorials a través d’una programació musical de qualitat que fugi de tota la lògica de consum imperant.

Precisament aquesta frontera és la que vam creuar pujant el riu Matarranya amunt fins a arribar a Massalió, on només entrar a L’Argilaga ens van rebre alguns dels seus membres amb una familiaritat pròpia dels nostres pobles però que no sempre acostuma a donar-se en els espais culturals. D’aquesta, ens van explicar, en fan un dels seus puntals, tant pel públic assistent com pels artistes, de cara als quals, des del primer dia, han apostat per l’economia de les cures: “Els donem un tracte humà, sopem junts i els allotgem a les nostres cases. Poden fer molts bolos iguals, però segur que amb el temps del de L’Argilaga se’n recorden.”

En el transcurs de la conversa, cervesa en mà i asseguts en uns sofàs que bé podrien ser els d’una penya, observo que estem envoltats de cartells de concerts de grups i artistes que han passat per L’Argilaga. Ens expliquen que el CSA funciona a base de propostes, ja que són els mateixos grups o artistes qui es posen en contacte amb ells per anar-hi a actuar: “Estem oberts a tota mena de propostes musicals i culturals, sempre que no promoguin valors que vagin en contra dels drets humans, i això fa que tinguem moltes peticions i, per tant, molta varietat en el que programem.”

Per L’Argilaga han passat des de grups locals fins a artistes internacionals, amb estils diferents: pop, rock, punk, folklore, música clàssica... Alguns d’ells amb un èxit aclaparador, com va ser el cas del grup de rock basc Zea Mays i, el mes d’octubre passat, els matarranyencs Los Draps i Mallacán, referent de la música en aragonès, pels quals es van esgotar les entrades en un parell d’hores.

La clau de l’èxit, per ells, es basa en l’autogestió i en demostrar que poden existir sense fer cap mena d’interacció amb ens públics ni empresarials, sent aquest un element cabdal per mantenir la seva llibertat i programar coses que no es fan enlloc més del territori. Ens expliquen que a tots els grups i artistes que volen actuar a L’Argilaga se’ls donen les mateixes condicions econòmiques, independentment del seu caixet: “S’emporten la recaptació de la taquilla, que actualment és un donatiu de 6 euros per persona. Potser hi ha grups que el dia abans han estat tocant en una sala rebentada amb dos mil persones o se’n van al Japó de gira i després venen a L’Argilaga, i els diners que guanyen aquí no tenen res a veure amb els d’un altre lloc, però ells coneixen el funcionament i l’han acceptat.”

És dissabte al vespre i a L’Argilaga hi ha un concert programat: Impromptu, un duet de veu i arpa que versiona temes contemporanis. Baixem a baix i agafem un bon lloc a la sala per gaudir del concert mentre observem com s’omple fins a completar l’aforament. Per fi veiem L’Argilaga en acció: un èxit.