En català som cabres

Deia l’àvia Neus que la cabra pels seus pecats porta els genolls pelats, i si amb l’ús del català passa el que passa, ens ho hauríem d’aplicar en primeríssima persona. La llengua té molts enemics exteriors, sí. I lluita contra dos estats que la persegueixen des de fa tres-cents anys i que proven d’aniquilar-la. També. Però no passem el pitjor moment de la contínua agressió externa i, en canvi, anem enrere com mai en l’ús social. Molts punts enrere (14) i de fa molts anys (20). No és la conjuntura. És estructural. Del 46% de ciutadans que l’usàvem el 2003 al 32% de ciutadans que l’usem el 2023. Per què anem enrere? Ras i curt. Hem baixat la guàrdia i hem perdut l’orgull. Ens hem empatxat de multiculturalitat mal entesa. Hem confós l’educació amb renúncia als drets. Hem deixat inventar i posar en circulació estrambòtiques teories sobre la llengua pròpia, l’oficial i la de tots. Hem potenciat que l’important és comunicar-nos i que la independència també seria en castellà. No aconseguim oficialitzar el català ni a Brussel·les ni a Madrid. Parlem en castella al Parlament. 3cat ens engalta convidats castellans que no tradueix. Les estrenes de cinema i de sèries són en castellà. Les sentències són en castellà. Mitjans que es diuen catalans són en castellà o conviden a llegir en castellà. Els metges ens diagnostiquen en castellà. No posem terminis a l’aprenentatge i no sancionem. Portem els genolls pelats pels nostres pecats.