Barcelona parla ‘peruà’

El refranyer català diu que quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. Per una absurda sensació de ser davant una expressió assimilada, fa una mica de mal als ulls veure aquesta sentència escrita en l’idioma propi del país perquè de tant sentir allò de cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar sembla que la versió catalana no sigui pròpia, sinó una simple traducció de la versió castellana. I això és així de tant sentir-ho i, també, de tan baixa autoestima lingüística que hi ha al país, que aquest és un altre problema de la precària situació del català del qual algun dia caldria parlar-ne.

En fi, no es tracta de fer un estudi filològic sobre l’origen de les expressions del refranyer, ni d’aquesta expressió en concret que s’empra per alertar algú de la necessitat d’estar previngut davant un perill cert i imminent. Tampoc es tracta de generar cap debat sobre la puresa de la llengua ni el registre que es fa servir en aquest diari. No, avui no tocar parlar ni d’estanteries ni d’altres paraules assimilades del castellà i normalitzades al diccionari, i que els puristes del català consideren el seu ús una traïció i una infàmia.

Del que es tracta és de parlar de la llengua i de la seva tràgica situació, retratada en l’enquesta d’usos feta pública aquesta setmana, i de buscar fórmules imaginatives per millorar-ne la salut com podria ser la complicitat dels usuaris de la parla dominant, el castellà, fent-los veure que res assegura el futur del seu idioma, ni tan sols tenir un Estat al darrere que la protegeix en tots els àmbits, circumstància que no fa amb la resta de llengües oficials.

L’expressió que encapçala aquest text serveix per explicar que la tensió a què és sotmès el català per l’arribada al país de ciutadans estrangers que no consideren necessari el seu ús, pot acabar erosionant també el castellà. En aquest sentit és significatiu el cartell que hi ha posat a l’entrada del bar restaurant Mistura, al vestíbul del metro de Sant Antoni, on s’especifica l’oferta gastronòmica i els horaris; obert de dilluns a dissabte de 7 a 19 hores i tancat els diumenges i festius. El rètol està escrit tot en castellà, però no pas en el de Castella, sinó el del Perú, perquè el seu propietari n’és originari i també la cuina que fa, i per això quan especifica els dies de tancament diu “domingos y feriados”.

Evolucionarà la llengua castellana que es fa servir a Catalunya cap a una parla diferent de la que ha estat fins ara per la incidència de la cada cop més nombrosa comunitat llatinoamericana que considera Sant Joan o el dia de la Mercè un dia feridado? Sucumbirà la llengua espanyola a la cada cop més evident presència de la llengua anglesa en la vida empresarial, comercial i cultural del país? Reaccionarà l’Estat espanyol amb una legislació protectora de la llengua quan això sigui un fet?

Molt a prop de la boca d’accés al metro de Sant Antoni, al número 69 de la ronda de Sant Pau, hi ha un local comercial amb la persiana abaixada i un cartell que anuncia que està disponible. Fins al novembre aquí hi va haver la seu de Ciutadans, partit nascut per abanderar la croada contra la llengua catalana. Han tancat i ara tan els fa el dia de la setmana que és, els és igual que sigui festivo o feriado, conscients que també gràcies a ells el català cada cop té menys motius de festa ni festejos.