L’hora del sector negocis

No és política ni servei públic. És el sector negocis al poder en totes les formes imaginables i en tots els mons imaginables. Només negocis. Es disfressa de papu gros de la comunicació, el màrqueting, la innovació i la tecnologia. Provoca perquè els col·loquin les corones d’ultradretans, homòfobs, racistes, feixistes i nazis. Fan salutacions hitlerianes i es regalen motoserres. Venen a retallar valors troncals i no en fan prou amb les estisores dels partits convencionals. Necessiten xerracs. Xerracs mecànics com el que han lluït a la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC) de Washington. Però no siguem il·lusos. L’hora del sector negocis no és només en la governança de la societat occidental. Al contrari. Hi arriba, les ocupen, al final de tot. El retorn de les democràcies al feudalisme és el final d’un procés que contemplem des de fa anys sense més preocupació que l’imprescindible per quedar bé i amb complicitats com el gas, el petroli i la mà d’obra barata. Són sector negocis les oligarquies de l’antiga òrbita soviètica i d’altres que se’ns presenten com a emergents. Són sector negocis els models comunistes de la Xina, Corea i Cuba. Són sector negocis les embafadores monarquies i emirats àrabs, com són sector negocis les tiranies islàmiques que creen estats metralleta en mà. Hem festejat sense vergonya i se’ns instal·len a casa. Com deia l’àvia Neus, vergonya ens n’hauríem de donar!