L’aranya gironina de Prat i Coll

Girona 1968. Moment en el qual encara no se sap que Joan Manuel Serrat no serà qui cantarà el La, la, la a Eurovisió. La mútua Montepío. La clínica Bofill. El bar Las Jarras o la llet de La Central. El dramaturg i director gironí Jordi Prat i Coll s’ha apropiat de la peça original L’aranya, d’Àngel Guimerà, i l’ha adaptat en una versió que es pot veure al TNC. L’obra teatral de Guimerà data de l’any 1906 i està ambientada a la Barcelona de principis del segle passat, on ens presenta uns personatges situats en un barri obrer de la capital catalana. A la versió de Prat i Coll, l’obra se situa a la Girona de finals del franquisme, en una Girona tancada, que ofegava i asfixiava, com reflecteixen tots els seus personatges. Tot i no ser un espectacle excels, destaca sobretot per la gran qualitat d’interpretació dels actors amb un repartiment de luxe que la fa brillar. Com a l’obra original, tot passa en una botiga de queviures, i hi queda palès que som un país de botiguers. La història de la Rosa i en Miquel a la botiga i a la rebotiga és la història de molts de nosaltres. Quants hem crescut darrere un taulell, on tot el món familiar girava entre la botiga i el pis de dalt. Una botiga on es mostrava la cara amable i el somriure de cara al públic, mentre que al pis de dalt, a dins de casa, s’hi vivia l’ofec per no poder expressar res. La roba bruta es renta a casa. Això ho tenim clar, però un cop a dins a casa no expressem res, no comuniquem res, no rentem res. Preferim prioritzar les convencions socials marcades pel què diran destruint il·lusions i desitjos, tal com passa en el dinar de la versió que ha dirigit Prat i Coll. Com una teranyina d’aranya, les convencions que retrata Guimerà i les que adapta en aquesta versió Prat i Coll són les mateixes, no han canviat. Atrapen i ofeguen. L’encert en el repartiment fa que l’adaptació funcioni. A banda dels protagonistes cal destacar l’actuació brillant de Jordi Vidal i Berta Giraut, un matrimoni desavingut que es contraposa amb l’alegria vitalista de Meritxell Yanes. I un darrer encert: l’escenografia de Marc Salicrú. Queden poquíssimes entrades per veure-la al TNC, però fins al 9 de març sou encara a temps de veure-la al Teatre Nacional. Després inicia una gira pels Països Catalans que la portarà a dos municipis gironins: Figueres el 25 d’abril i Girona el 23 de maig.