Més calma, més llengua

Morgan Housel diu a Igual que sempre: “En la majoria de situacions, un grapat de variables simples impulsen la majoria dels resultats. Si has cobert les poques coses que importen, estàs a punt.” A Catalunya la llengua és una d’aquestes coses. D’una setmana d’alta intensitat marcada per les declaracions de Trump i els resultats electorals d’Alemanya, que no els trec importància, m’agradaria destacar la presentació del moviment Català per a tothom, impulsat per nombroses entitats. Perquè això és el realment important. Una de les poques coses que importen en el cas de Catalunya: la llengua. Però com sempre els catalans hem anat perseguint la pilota de l’actualitat, allunyats de qualsevol estratègia, donant cops de volant. Per il·lustrar-ho citaré dos presidents i un alcalde. El president Illa fent crides contra l’extrema dreta i demanant cordons sanitaris. Ell, que fa poc es manifestava amb Vox, compartint pancarta i escenari, no té credibilitat ni coherència. Albiol, que també ha compartit manifestacions amb Vox, alertava a la ràdio sobre el creixement de l’extrema dreta. Aquí cal afegir-hi que el 2021 tota l’oposició li va fer una moció de censura aplicant-li un cordó sanitari. Avui té majoria absoluta. Que Albiol alerti contra la pujada de l’extrema dreta és perquè segurament s’ha moderat, d’altra manera no podria ser alcalde de Badalona amb majoria. Però compte perquè fa tres anys, segons alguns, l’extrema dreta era ell. Reflexionem-hi. L’altre president és Jordi Pujol. Tothom ha volgut interpretar les seves declaracions segons els seus interessos. Jo intentaré centrar-me en el potent argument polític que va donar: si el nostre nacionalisme esdevé ètnic, perdrem. Això sí que és un argument i un discurs guanyador. No sobre el qui, sinó sobre el com i el perquè. Un projecte ètnic és perdedor, un projecte identitari, on qui vulgui –vingui d’on vingui– s’hi pugui sumar, és guanyador. Les coses importants: la llengua. Català per a tothom; a cada barri, a cada escola, a cada feina.