Començo a recuperar certa esperança pel que fa a la capacitat de despullar en públic les mentides dels polítics que s’anomenen professionals. I, a més a més, que es faci des de la correcta educació de qui disposa de les dades i de la informació real i que no cau en el parany dels crits, les amenaces i els exabruptes tan habituals avui en dia. Aquesta setmana hi ha hagut dos casos ben diferents, però alhora ben iguals pel que fa a la necessitat de desemmascarar les polèmiques interessades tan sols fent ús de la veritat indiscutible. I si, a més a més, s’aconsegueix fer quedar com un pallús l’adversari que es creia tan intel·ligent, doncs premi doble. Dilluns el primer ministre francès, Emmanuel Macron, visitava Donald Trump a Washington i oferia un autèntic espectacle de com la diplomàcia no s’ha de confondre mai amb la humiliació davant un contrincant més poderós. Calmat, somrient i amb savoir faire, va fer callar l’omnipresent president dels Estats Units rebatent la seva afirmació sobre que Europa prestava els diners a Ucraïna que posteriorment recuperaria. “Per aclarir-ho, nosaltres hem pagat el 60% de l’esforç total. Els préstecs, les garanties i les subvencions han estat dels Estats Units. Nosaltres els hi hem donat els diners reals.” Patapam! Un gest fet amb la mà d’un Trump descol·locat evidenciava que no està gens acostumat que li rebatin allò que diu, sigui creïble o no. El segon cas va passar dimarts, quan el president de RTVE, José Pablo López, va respondre al diputat de Vox Manuel Mariscal, que havia assenyalat la periodista del mitjà Silvia Intxaurrondo assegurant que s’havia referit al seu partit quan demanava que no es deixés espai en els mitjans de comunicació a determinats grups. La resposta va ser tan òbvia com carregada de mala llet. “La periodista diu textualment que ‘aquelles forces polítiques que defensin missatges ultres, homòfobs o masclistes no han de tenir un espai en un mitjà de comunicació’. Però no diu res de Vox. Llavors no sé per què se sent vostè al·ludit.” Brillant!