Un mal precedent

La con­fiança dels inde­pen­den­tis­tes en el Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans (TEDH) s’ha fet miques amb la sentència que avala que es fre­nes­sin debats sobre l’auto­de­ter­mi­nació i la monar­quia al Par­la­ment. El TEDH ha donat per bo el vet del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal a la tra­mi­tació de les pro­pos­tes de reso­lució la tar­dor del 2019. Con­si­dera que, tot i enca­mi­nat a impe­dir el debat, va ser una mesura “pro­por­ci­o­nada i necessària” i que el Cons­ti­tu­ci­o­nal “va exer­cir la seva potes­tat, en cir­cumstàncies extre­mes, per exe­cu­tar les seves pròpies deci­si­ons que pro­te­gei­xen la Cons­ti­tució com a garant de la inte­gri­tat ter­ri­to­rial de l’Estat”. Aquest afe­gitó és el que ha fet sal­tar totes les alar­mes i ha cau­sat estu­pe­facció. Perquè el tri­bu­nal amb seu a Estras­burg encar­re­gat de pro­te­gir els drets i les lli­ber­tats con­sa­gra­des al Con­veni Euro­peu ve a jus­ti­fi­car l’actu­ació del TC per la situ­ació política de fa cinc anys enrere. I dona rellevància a les cita­des “cir­cumstàncies extre­mes” per sobre dels drets dels deman­dants, Josep Costa i Eusebi Camp­de­padrós, tots dos exmem­bres de la mesa del Par­la­ment. Els tri­bu­nals euro­peus sem­pre han estat la gran espe­rança dels inde­pen­den­tis­tes per fer justícia de la repressió i els abu­sos d’anys de procés. El del TEDH és un molt mal pre­ce­dent.