Opinió

Mirades

La nit, de Don Carlo a Fashion’s

Fa 41 anys que va obrir la discoteca a la carretera de Barcelona, hereva de Can Pere dels Alls, Don Carlo i Brisa

Em va venir un atac de nostàlgia quan vaig veure a l’heme­ro­teca que fa 41 anys va obrir les seves por­tes Fas­hion’s, la dis­co­teca de la car­re­tera de Bar­ce­lona 181 de Girona on tan­tes nits entre set­mana havia pas­sat. A Girona hi ha hagut dis­co­te­ques mítiques, però aquest local, que lla­vors estava molt als afo­res de la ciu­tat, va tenir durant molts anys un públic fidel de tot tipus, no només els caps de set­mana, sinó també els dies fei­ners, quan no hi havia tants locals oberts a la mati­nada a la ciu­tat. Fas­hion’s va ser el dar­rer nom d’aquell local, perquè després de tan­car, l’octu­bre del 2001, va ser ender­ro­cat l’any següent per cons­truir-hi un edi­fici de pisos. Encara ara, pas­sant per la zona, recordo algu­nes nits mítiques, de quan es tan­cava tard i sor­ties amb ferum de fum i alco­hol.

Aquell local que van obrir fa 41 anys, el 1984, Pere Parals i Josep Vier­nes havia tin­gut molta acti­vi­tat des de molts anys enrere. De fet, va començar com un joc quan els ger­mans Josep Maria i Joan Car­ma­niu i un amic, Jordi Bussó, van ade­quar l’antiga masia fami­liar per con­ver­tir-la en un lloc on fer-hi fes­tes. Pri­mer clan­des­ti­nes. I el nom és també mític per a una gene­ració de giro­nins: Can Pere dels Alls. No va durar gaire temps i algun entre­banc amb l’auto­ri­tat hi devia haver perquè un parell d’anys després es va reo­brir amb el nom de Boîte Don Carlo, que durant un temps va ges­ti­o­nar l’empresa Pla­nas-Ardèvol, for­mada per dos mítics, Joan Pla­nas Artau, de Riu­da­re­nes, i el bar­ce­loní Ricard Ardèvol, que va reme­nar mol­tes sales, entre les quals el mític El Molino bar­ce­loní.

El Don Carlo atreia un públic hete­ro­geni: noctàmbuls, bohe­mis, gent de la faràndula, lla­dre­gots, poli­cies i guàrdies civils, senyo­res que fuma­ven i gent jove en par­ti­cu­lar, es bar­re­ja­ven en un local que tan­cava tard. Va ser una època dau­rada que va durar força anys, fins que la dis­co­teca va tan­car. Va ser lla­vors que el local va expe­ri­men­tar un canvi dràstic. Àngel Vila­nova, amb Miquel Hortós i Jordi Mias, es va fer càrrec del local, amb l’empresa de Joan Baró i Pere Bell­solà al dar­rere, i van obrir Brisa. Va tenir un èxit rotund. Un públic jove i molt dife­rent se’l va fer seu i va ser un lloc de reunió, que s’omplia cada dia que obria, durant més d’un any i mig. Allò es va aca­bar de cop i de mala manera. Algun cli­ent dels que havien nete­jat va deci­dir calar-hi foc. I es va aca­bar Brisa.

Va cal­dre refor­mar el local. I el març del 1984 va néixer Fas­hion’s. Pere Parals hi va posar la banya, de la mateixa manera que ja havia tre­ba­llat al Don Carlo i l’Sco­pas, i havia obert, ja com a pro­pi­e­tari, locals com el Har­lem (amb Josep Pérez) i el James Dean, a la Gran Via, al cos­tat del seu pri­mer König. Després encara obri­ria l’Ales­ho­res i el Capi­tal, a la que havia estat Boo­me­rang. La dis­co­teca de la car­re­tera de Bar­ce­lona va ser lloc de reunió d’unes quan­tes gene­ra­ci­ons de giro­nins fins que va pas­sar a ser un bloc de pisos amb un local comer­cial que recorda el que s’havia ser­vit tants anys a les seves bar­res. S’hi va pun­xar bona música i segu­ra­ment algú també hi recorda alguna bara­lla, que era el que menys desit­ja­ven els diver­sos pro­pi­e­ta­ris dels nego­cis que hi va haver. Història de la nit giro­nina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia