“Inundar-ho tot de merda”

A Steve Bannon se l’ha donat per mort moltes vegades. Massa estrafolari i radical, deien els que el van enterrar abans d’hora. Sempre malgirbat i cara-roig, lleganyós, com si s’acabés de despertar d’una migdiada que no se li ha posat bé i necessités un altre cigaló.

L’artífex de la primera campanya que va dur Donald Trump a la presidència va sortir de la presó a finals d’octubre i es va trobar Elon Musk escarxofat a la poltrona de virrei de la Casa Blanca. Quina nosa que li fa, el sud-africà, i que poc que ho dissimula. Malgrat que no ocupi cap lloc d’honor institucional, si es vol entendre què fa Trump i la nova fornada de líders de la internacional reaccionària que ell mateix ha modelat, s’ha de tenir controlat Bannon. És senzill saber què barrina, perquè és un bocamoll que tot ho garla. Fa mesos ja explicava des del seu pòdcast War room i a qualsevol periodista que li fes cas quins serien els passos que seguiria Trump quan arribés al poder.

L’11 de novembre passat, a Il Corriere della Sera, per exemple, va explicar els punts irrenunciables del programa MAGA que, per ara, Trump ha complert fil per randa: des de la guerra comercial dels aranzels fins a la guerra cultural contra dones i minories, passant pel “desmantellament de l’administració de l’Estat, purgar el Pentàgon i tallar el 100% dels fons a Ucraïna”. També avisava que “el lliure mercat s’ha acabat, perquè Europa ha abusat dels EUA”. Per tant, si bé Trump és un personatge inflamable i histriònic a qui li agrada erigir-se en protagonista d’ocurrències delirants, no improvisa la seva línia ideològica, que també és una línia econòmica. Els lligams amb Rússia del tàndem Bannon-Trump venen de lluny, i ja durant la campanya del 2016 les ajudes dels oligarques russos van ser providencials. Com també el finançament per part dels lobbies ultrareligiosos, antidrets i pro vida.

L’ideòleg del moviment MAGA va passar quatre mesos a la presó per haver desobeït la cort que l’investiga per l’assalt al Capitoli. Prou per haver-se presentat com un màrtir. “Si no esteu disposats a ser enviats a una presó federal com a presoners polítics, com jo, no sou dignes de formar part d’aquest moviment”, va dir quan va sortir en llibertat, poc abans de les eleccions del 5 de novembre. A temps per poder coordinar la gran campanya de notícies falses que preparaven el terreny per deslegitimar un possible resultat advers. Assegura que ha passat els darrers quatre anys “treballant 20 hores al dia per tornar a dur Trump a la Casa Blanca”. Ha estat l’ideòleg del moll de l’os del trumpisme: un articulat entramat sense escrúpols fet de notícies falses, mentides i conspiracions que ha saturat, trasbalsat i enverinat el debat públic i ha aplanat el camí cap a l’autoritarisme reaccionari. Reconeix sense embuts que sent fascinació pel feixisme i per Mussolini. “Les dones l’estimaven, els homes l’apreciaven… Era tan viril! Tenia fins i tot bon gust vestint, només cal veure quins uniformes duia”, va dir del dictador italià en el setmanari britànic The Spectator. Bannon va ser el primer que va apostar per Giorgia Meloni, de qui aprecia que sigui “una feixista” i lideri “un dels partits feixistes més antics d’Europa”.

Un personatge tan visceral com Bannon pot acabar arraconat d’un dia per l’altre; el que ja ha triomfat, però, és la seva estratègia política i mediàtica. Pioner en el femer de la manipulació mediàtica de l’alt-right, Bannon va tenir clar de bon començament on calia apuntar. “La veritable oposició són els mitjans de comunicació. I la manera de tombar-los és inundar-ho tot de merda”, explica. I a això es dedica Trump. A disparar brutícia i caos a tort i a dret per deixar el món desorientat, sobrepassat: un lloc hostil ple de gent espantada que necessita i idolatra el seu xèrif. Dels immigrants que mengen mascotes al Marina d’Or de l’horror a Gaza, les aparents sortides de to de Trump estan ben calibrades. Una barrabassada rere l’altra fins a deixar estabornit l’adversari.

Europa, desgastada i sense lideratges, es fa l’ofesa i es rearma no sap bé contra qui tot dient als EUA: “No ens ho pots fer, això, a nosaltres.” I mentre els uns piquen tots els hams, discutint si són massa wokes o si copiar l’extrema dreta seria una bona manera de derrotar-la, els altres van preparant-se per fer-se els amos del món. El proper capítol, si tot va com volen, serà el messianisme: qui gosarà enfrontar-se a Trump si es presenta com l’escollit de Déu?