Tot per a les dones, sense les dones

El diari que tenen a les mans és l’únic mitjà de premsa escrita amb paritat d’opinió. El rigorós recompte del Col·lectiu On són les Dones? demostra que, dels quatre diaris en paper més llegits a Catalunya, només El Punt Avui compleix la paritat entre homes i dones als espais d’opinió, mentre que a la resta –La Vanguardia, El Periodico i Ara– les dones no ocupen ni un terç d’aquests espais. El mateix Col·lectiu denuncia: “El rànquing de la vergonya, com sempre, l’encapçala La Vanguardia, amb un ridícul 18% d’opinadores deixa ben clara la seva resistència activa a la paritat.” Fins i tot als diaris més nous i amb línies editorials suposadament més progressistes, com Ara i El Periódico, la presència de dones opinadores és d’un 30% i un 29%, respectivament. A El Punt Avui som el 45%. Val la pena recordar-ho avui, després que aquest 8-M s’hagi destinat tanta tinta a commemorar el Dia Internacional de les Dones amb articles, entrevistes i reportatges que reivindiquen la igualtat en tots els àmbits. Digueu-ne contradicció, digueu-ne hipocresia, digueu-ne versió del lema del despotisme il·lustrat en versió sexista: “Tot per a les dones, però sense les dones.” Cada vegada hi ha més dones periodistes a les redaccions, i la tria dels continguts periodístics pot ajudar, i molt, a difondre la causa feminista. Però és fonamental que les seccions d’opinió donin veu a dones perquè puguem opinar sense els condicionants de l’actualitat informativa, perquè puguem plantejar els temes amb enfocaments propis sense el filtre de la neutralitat periodística que lògicament s’exigeix a les companyes periodistes de la redacció. Opinem, llavors existim.