Orriols fa de tòtila

Sílvia Orriols es presenta com alternativa, però no ho és. És el mateix laxant i purgant que dona la política dels darrers temps. Com amant de la velocitat a les xarxes, viu amb els dits enganxats al teclat i li fot pel broc gros quan veu l’oportunitat de regar l’hortet on li creix la clientela. Va trigar res a reaccionar a l’atropellament multitudinari de dilluns a Mannheim amb una piulada en què es donava per fet que l’havia comès un musulmà o algun immigrant. Quan comprova que ha ficat la pota, esborra el missatge, que ja ha tingut milers d’interaccions. No el desmenteix, ni rectifica, ni demana perdó. La mala llet que li genera la relliscada a algú que vol ser tan polida, tan alternativa, tan diferent, tan valenta i tan honesta, la porta a fer-ho pagar a professors i alumnes de l’institut de Ripoll en particular i als ciutadans en general. L’alcaldessa veta una exposició de fotografies perquè dues alumnes dels 150 que hi surten duen vel. És ser tòtila i viure per a la recaptació de vot. Sílvia Orriols diu coses que no diu ningú, és veritat. I fa bestieses que tampoc no fa ningú. Prohibir una exposició de fotografia és de cum laude de la imbecil·litat i la inquisició es miri per on es miri. Retirar un cartell (com havia fet) perquè hi han dibuixat un vel és anar contra la llibertat de creació i artística. Retirar una exposició de fotografies perquè han retratat unes noies amb vel és anar contra la llibertat d’observació. Santes urnes, deixeu-nos com estem!