El català acomplexat

A Catalunya portem una temporada amb intensitat informativa sobre l’auge de l’extrema dreta a casa nostra, a Europa i al món. Sobre l’extrema dreta espanyola no. Com que no és tan feble com la catalana ni tan llunyana com d’altres, fa por. Com més aviat ho assumim més bé entendrem les coses, perquè al final de tot plegat hi ha una gran impostura. Hi ha un català acomplexat, bastant majoritari –sobretot en política–, a qui li fa por dir el que pensa i defensar les posicions. El català acomplexat no suporta la crítica i sovint cedeix amb facilitat a la pressió ambiental. Hores i hores amb la pujada de l’extrema dreta a Alemanya o el govern de Donald Trump… però si l’extrema dreta a Espanya va governar fa quatre dies! Només cal seguir una mica les compareixences a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya que es fa al Congrés dels Diputats per adonar-se’n, que l’extrema dreta ja va governar Espanya. I va governar, sobretot, contra Catalunya. Una comparació de l’atenció pública que s’ha donat al que passa a Alemanya o als EUA vers el que ha passat a Catalunya fa avergonyir. Per la poca capacitat de defensar-nos i, sobretot, per les ganes d’alguns de girar full i blanquejar-ho. Si és contra Catalunya, per als espanyols tot és tolerable –ningú d’allà ha denunciat res!– i per al català acomplexat, també. Amb l’estúpida voluntat d’agradar sempre, s’ha caigut a totes les trampes. La darrera ha estat l’extrema dreta catalana. S’ha inflat el globus i, com sempre, l’ha rebentat l’esquerra de Pablo Iglesias. Tal com es va inflar un globus contra Xavier Trias amb falses acusacions i Iglesias va ser l’encarregat de venir a Barcelona per dir-li “lladre i corrupte” durant una campanya electoral, ara s’ha inflat un globus per mirar de vincular l’independentisme amb l’extrema dreta. I Iglesias ha tornat a ser l’encarregat de sortir a dir que demanar competències en immigració és ser racista. Quina barra! Desacomplexem-nos.