Som 10 milions
Els partits i els pisos
No fa ni un mes que el govern de Sant Cugat del Vallès (Junts i ERC) va presentar la idea de fer l’ecodistricte 2030 als terrenys de l’antic camp de golf de Can Sant Joan, al turó de Can Camps, en uns terrenys que pertanyen a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). La intenció, aixecar-hi 3.000 pisos, 2.000 dels quals de protecció oficial en règim de lloguer i un miler en cessió d’ús assequible a preu regulat. L’anunci va fer treure les ungles al municipi veí de Rubí i l’alcaldessa, la socialista Ana María Martínez, treia fum pels queixals perquè tirava per terra la intenció expressada, publicada, i fàcilment hemerotecable, d’acabar firmant un conveni entre les tres administracions el 2021 per definir un projecte de renaturalització de l’espai per convertir-lo en un gran parc urbà a cavall entre els dos municipis.
Fins aquí, tampoc res de nou en política. Dos ajuntaments amb direcció política antagònica que discrepen en públic i uns suposats acords que se’ls endú el vent. Al mig, la principal administració del país que tampoc es pronuncia de moment i uns partits que canvien de discurs segons el terme municipal on actuen.
Les declaracions d’intencions inicials es van produir el 2021 amb l’Incasòl dirigit per l’antiga alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i abanderant-lo l’aleshores vicepresident de l’executiu català i ara tinent d’alcalde de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital Sant Cugat, Jordi Puigneró. Canvi de discurs a la vista amb Junts aprofitant la conjuntura d’emergència d’habitatge i l’anunci de construcció de 50.000 pisos d’HPO de Salvador Illa. També a destacar el paper d’una ERC que aleshores formava part del govern de la Generalitat i tenia l’alcaldia a Sant Cugat, formant tripartit amb PSC i CUP, i que ara també fa un gir copernicà sent socis ara del govern de Junts, provocant tota mena de crítiques dels companys de partit rubinencs. El tercer en discòrdia, el PSC, també fa un paper ben galdós amb discursos antagònics als dos municipis. I l’Incasòl, propietari del terreny, sense obrir boca tot i que fa un parell de setmanes que ja tenen el projecte que els ha presentat el consistori santcugatenc. És allò del desprestigi dels polítics del qual tant es planyen.
S’imposa el discurs de la falta d’habitatge amb un munt de grues que tornen a integrar el paisatge de moltes ciutats de l’àrea metropolitana i amb la planificació de nous barris a Cerdanyola o Terrassa, per posar dos exemples, que si bé inclouen habitatge protegit, es dupliquen amb habitatge del mercat lliure. Tot concentrat, ben a prop de Barcelona, i en part ocupant els pocs espais verds que hi queden mentre alguns s’exclamen de la massificació metropolitana i que a l’interior la gent marxa i es queda un país de segones residències. I tot això amb unes infraestructures i un servei de transport públic que ja al segle passat es quedaven curts.
