Ni hi van ni se’ls espera

Rodalies només té una solució ràpida, i essent ràpida és a cinc anys. Durant aquests cinc anys ens hem de conformar amb la fórmula Paneque de diumenge! Donar informació instantània, pràctica i veritable a l’usuari quan una catenària, un robatori de coure, una caiguda del corrent, una bretolada, unes obres, un error humà o qualsevol incidència del repertori habitual el deixi tirat. Com a mínim, saber on som i què ens espera! La solució definitiva seria una cacicada, però és l’única solució. Primer de tot s’ha de fer una mena de llista Forbes dels 11.000 que constitueixen l’olla. Dic 11.000, però no ve d’un pam. En podrien ser quinze o nou mil. Hi ha d’haver els que de veritat tallen el bacallà. Els VIP, els que manen, els que remenen les cireres. Hi han de ser tant els del sector públic com els del sector privat. Govern, sotsgovern, alts funcionaris, propietaris i CEO, tots. Un cop identificats, se’ls treuen cotxes, motos, bicicletes i patinets. Els xofers dels que en tenen marxen de vacances perpètues. Se’ls expedeix un passi especial gratuït per a tot tipus de transport públic, i a viure! També s’hi han d’afegir els de la plantilla de rodalies. Tothom en transport públic. Que no tinguin cap més manera de moure’s. Fins que ho hagin arreglat o fins que el cor ens digui prou. Per mi, que no tenim cap més problema que aquest. Que la gran majoria dels que durant anys havien d’arreglar-ho, ni hi van, ni se’ls espera.