Primavera al carrer

En un context mundial i europeu del tot advers, als Països Catalans ens toca fer una reflexió urgent i retornar als carrers, però sobretot tornar a organitzar-nos més orgànicament barri a barri, poble a poble, ciutat a ciutat. Tant de bo Europa surti també als carrers per sortir del pou on s’ha anat ficant i s’albiri un nou projecte comú al marge de les claudicacions de la vella socialdemocràcia i als antípodes de les motoserres bèl·liques, de les torres dels bancs i dels plutòcrates, i del nou circ romà (les teleporqueries i les mal anomenades xarxes socials). El món actual és una còpia de la distopia dels Jocs de la fam. Pels europeus, el passat recent és massa negre perquè ho hàgim oblidat, però cal aixecar una veritable alternativa. Continuarem embadocats en les pantalles mentre van creixent els bancs i alhora van retallant drets socials? Als Països Catalans ja és una necessitat urgent tornar a l’ofensiva des dels carrers malgrat les desercions i mentides d’alguns dels nostres dirigents. El preu de voler evitar la violència institucional, l’“a por ellos”, no pot ser a canvi d’esdevenir una societat de zombis, de mesells. Les humiliacions no han parat. No han complert mai cap acord íntegrament. Ni tan sols ens han reconegut la nostra nació, i tracten la nostra llengua com una parla a menystenir o perseguir. Recentment ha sigut molt encoratjador constatar les respostes populars del País Valencià, de Mallorca, de l’Alguer, i l’heroica actitud d’alguns alcaldes de la Catalunya del Nord en la defensa de la llengua pròpia. Amics d’Òmnium, aquesta primavera no hauríem d’iniciar una gran mobilització per a la plena normalització del català?