Fanatismes extrems

La Setmana Santa s’acosta i des del dia 5 ja som a la Quaresma. Un període, segons el catolicisme, de reflexió i penitència usat pels cristians per preparar-se per a la celebració de la Pasqua. Més enllà d’aprofitar la Quaresma per treure-li una cama a les escoles, hi ha qui durant aquestes dates fa campanya. D’aquelles més quiques i perilloses que hi ha. Una entitat ultracristiana –de la qual no cal dir el nom per no fer-los publicitat– ha posat en marxa una iniciativa de 40 dies a una trentena de ciutats de l’Estat per aturar avortaments. I ho fan “a través de l’oració, el dejuni, la sensibilització de la comunitat i una vigília pacífica” davant de clíniques on es practiquen avortaments. Des del 2007, aquesta organització internacional afirma que ha “rescatat” 25.386 bebès, i en la campanya que ara posen en marxa diuen que s’hi han apuntat 6.681 voluntaris. Quan parlem de fanatismes religiosos tendim a pensar en l’islamisme i difuminem les bestieses que s’han comès i es cometen en pro de la religió catòlica. Bàsicament perquè l’hem mamat des de petits i ens és més propera. Però campanyes com la d’aquesta associació van molt més enllà d’una creença o d’una tradició, i són molt perilloses. Siguin de la religió que siguin. No m’importa el que digui la Bíblia. Ni l’Alcorà, la Torà o el Talmud. Un llibre no té res a opinar sobre lluites i situacions que són molt reals per a moltes persones. Totes les dones que s’identifiquen amb algun dels textos sagrats tenen tot el dret del món a no avortar o a no seguir cap mena de planificació familiar si no la volen. Però no tenen cap dret a dictar la vida de ningú ni a decidir què ha de fer aquest algú amb el seu cos. Perquè justificar comportaments sobre la base del que diu un versicle escrit fa milers d’anys és entrar en el fanatisme, i d’aquí beu la ultradreta, tant en auge actualment. Està molt bé tenir creences que ens ajudin a transitar per la vida, i com a societat hem de lluitar perquè tothom visqui la seva religió lliurement. Però com a individus també tenim el dret constitucional de no creure en cap i de denunciar extremismes que atempten contra els drets de les persones a decidir.