Tinc a la nevera una llista de voravius per tocar com no havia tingut mai, i no inclou “conclave”, ni “fumata” ni “nou papa”. Mitja dotzena de voravius pendents, concretament. Espero que no se’n floreixi cap i els pugui anar servint tots. Tinc al pap la insolència d’Alcaraz, que diu que a qualsevol preu no. La consulta popular, darrera astracanada de Sánchez després d’un any d’OPA. La medalla que es penja Illa per no haver demanat la intervenció de l’Estat en l’apagada ibèrica. La darrera llesca del pa de motlle, la que demostra que el sindicalisme d’Unai Sordo va molt gras. També em trec el barret dues vegades. Una, per la classe de Luis Enrique i l’altra, per la clarividència de la jutgessa de la dana. He trobat, però, que havia d’obrir camí i deixar pas al major Trapero. Desvarieja. Dimecres, en l’acte oficial del Dia de les Esquadres al Camp de Tarragona, els va dir que no s’ha de permetre “cap espai d’impunitat”. Fins aquí, oli en un llum, que diria l’àvia Neus. Però després es va envalentir. “Quan agredeixen un policia estan agredint un sistema de convivència, és una agressió a tots i a cadascun dels ciutadans.” I un be negre amb potes rosses, senyor! Quan agredeixen un policia, agredeixen un policia. No hi posi més pa que formatge. Si agredir un policia (un professional format per impedir i repel·lir agressions) és agredir tota la ciutadania... què és agredir un infant o un ancià? Una agressió a tota la ciutadania i a la Santíssima Trinitat? Vinga, va!