Busqui i veurà com sempre hi troba una E

Ara ha estat Red Eléctrica de España; és a dir, REE. Sem­pre hi ha una E. Què vol dir Renfe? Red Naci­o­nal de Fer­ro­car­ri­les Españoles. Aquí no n’hi havia prou amb la E. A més, d’“españoles”, els fer­ro­car­rils van voler ser “naci­o­na­les”. Com que van ser els naci­o­na­les els qui van gua­nyar la guerra i, a més, la van fer per Espa­nya, la N i la E van aparèixer en totes les enti­tats, acti­vi­tats, orga­nit­za­ci­ons, asso­ci­a­ci­ons, con­fra­ries, sin­di­cats, empre­ses, mun­tat­ges i deli­ris que el règim va anar segre­gant i per­me­tent durant qua­ranta anys. Si en ple fran­quisme algú volia un permís per fer vés a saber què, l’invent o la para­deta havien d’incloure una E o una N.

Amb aquesta garan­tia ini­cial, el permís aca­bava arri­bant. Espa­nyol i naci­o­nal, per par­tida doble, dis­so­lia qual­se­vol dubte. Per això Ibe­ria hi afe­gia Líneas Aéreas de España, no sigui que algun des­gra­ciat tingués el mal pen­sa­ment que l’ibe­risme pre­te­nia aigua­lir la pàtria. No hi feia res que els avi­ons voles­sin també fora de les fron­te­res. Les línies eren ben espa­nyo­les. Tam­poc no és estrany que AENA vul­gui dir exac­ta­ment Aero­pu­er­tos Españoles y Nave­gación Aérea. Què han de ser els aero­ports si no són espa­nyols?

Després de Franco també el PSOE i després, encara amb molta més febre, el PP, van insis­tir en les enes i les es. L’únic pro­blema de tot ple­gat, a part d’aguan­tar la pro­jecció patriòtica cons­tant, des­a­com­ple­xada i ali­ena, és que la vocal o la con­so­nant són garan­tia de catàstrofe segura. Totes les empre­ses que les con­te­nen es defi­nei­xen per traure un gran ren­di­ment de la colònia cata­lana i per inver­tir-hi el mínim jus­tet per con­ti­nuar tra­ient-ne pro­fit. Tan jus­tet, que els trens no fun­ci­o­nen, els avi­ons no tenen lloc i la llum se’n va. Al dar­rere del caos sem­pre hi ha una gran E.