A l’institut públic d’Igualada vaig tenir un professor de filo que es deia Joan Ferrer. Fumava molt, venia a l’insti en una BH atrotinada, i ens explicava la filosofia a la seva manera, que era molt diferent de com l’explicaven els llibres de text de COU. Amb uns mètodes poc convencionals va aconseguir que entenguéssim que el pensament de Kant o Nietzsche ens era útil pels dilemes vitals que vivíem. El Joan Ferrer no volia que empolléssim teories clàssiques, no volia passar el temari per aprovar la sele; volia que desenvolupéssim una mirada nova, reflexiva i crítica sobre la vida, que ens ha acompanyat ja per sempre.

He pensat en Joan Ferrer i en tots els professors que un dia ens van ensenyar a sortir de la caverna (gràcies!) ara que la plataforma Docents de Filosofia ha reclamat al Parlament que es recuperi la tercera hora de filosofia a primer de batxillerat.

En un moment en què la ultradreta està segrestant el pensament dels joves, quan els valors democràtics estan més en crisi que mai i vivim instal·lats en la superficialitat del like a les xarxes, és imprescindible que l’educació ajudi a incorporar l’esperit crític a l’adolescència. El pensament, la filosofia, la reflexió i el raonament és el que protegirà el nostre jovent de les fake news, de la polarització, de la xenofòbia, del masclisme i de tots els ismes que estan destruint els pilars fonamentals de la cohesió social. I, de retruc, els ajudarà a ser més feliços i més lliures. “Necessitem temps per pensar”, van dir els docents. És exactament això. Pensem-hi.