El nucli buit

El teu nucli no l’ha d’ocupar ningú. Ha d’estar buit, en blanc —o del color que t’agradi més—. Ningú ha de ser el centre de la teva vida, excepte tu. Hi pot córrer brisa, passar-hi electricitat i caure-hi pluja, en el fons del fons del teu nucli, però no hi ha d’haver mai vida humana tibant-te cap avall des de dins. Tu ets el teu nucli i la teva escorça. Com passa amb la Terra —el nucli de la qual té ferro, níquel i sofre, i quantitats molt petites d’altres elements desconeguts— no has de permetre que cap persona aliena a tu taqui el centre de la teva terra amb les seves grapes. Només així tindràs un lloc on poder processar l’experiència sense la influència de les opinions o expectatives dels altres. Si cultives aquest buit, trobes claredat, potencies la creativitat i et comprens una mica més bé. No parlo aquí del centre buit a què fa referència Hellinger, especialista en constel·lacions familiars, sinó de la importància radical de no pensar allò de: “Tal persona és el centre de la meva vida.” Perquè la “tal persona” de la frase només has de ser tu mateix. Les altres, tard o d’hora, fallen o marxen o es moren. Amb un nucli ocupat, ple, sense ventilació, no hi pot haver cap viarany que obri els braços cap a l’expansió. El nucli no pot ser tempestuós, com passa amb les depressions climatològiques. Ha de ser estable, equilibrat, un centre buit ple de tu, només de tu. Tenir-te com a prioritat, posar-te en primer lloc no és un acte d’egoisme: significa un pas necessari per garantir la salut física i mental per afrontar els reptes diaris i contribuir de manera positiva a la vida dels altres.