Per primer cop en 30 anys, tots els grups polítics del ple de Berga s’han posat d’acord en l’estació d’autobusos. Fa mig any, Xavi Orcajo, membre de la directiva de l’Associació Comarcal d’Empresaris, era lapidari davant el foc creuat i els trets al peu constants de la classe política: “S’haurien de tancar els 17 regidors en una sala i no sortir-ne fins que tinguin un acord.” Doncs s’ho han pres al peu de la lletra. La setmana passada els portaveus de la CUP, Junts, el PSC, Berga Grup Independent i ERC van comparèixer junts per explicar que han consensuat alçar l’estació a la rasa dels Molins. Això sí, per arribar a l’entesa, caldrà fer una obra colossal a la zona i incorporar-hi un nou vial que permeti als autobusos arribar a l’estació sense passar pel centre de la ciutat. El temps (i el projecte definitiu) dirà si el vial és de doble sentit i, per tant, si també permet als busos marxar per la via ràpida, sense passar per algunes de les costelles viàries de la ciutat.

L’acord polític arriba després de tres dècades de cops de volant. Dolors Clotet, periodista al Berguedà durant més de trenta anys, recorda que a principis dels anys noranta ja va assistir a una roda de premsa on es parlava de l’estació. La va convocar el PP, que reclamava fer-la d’una vegada, atès que aleshores Berga ja era una de les poques capitals de comarca que no tenia una estació. Ara el grup encara s’ha reduït més, i Berga ja és la tercera capital més gran del país sense aquesta infraestructura. Al davant només hi té Mataró i Sant Feliu de Llobregat. En canvi, en aquests trenta anys Berga ha vist com capitals molt més petites l’avançaven per la dreta sense ni tan sols mirar de reüll. Solsona, per exemple, va inaugurar-la el 2 de febrer del 1994. La periodista Cathy Varela en parlava al Nou Diari i, llegint-la ara, continua donant titulars: l’estació de Solsona del 94 va costar 50 milions de pessetes, és a dir, uns 300.000 euros actuals. Tenia cinc andanes i havia de servir per resoldre els col·lapses que es produïen al municipi. Al cap de 31 anys, Berga té clar on farà la seva estació i també sap del cert que la Generalitat haurà de pagar 4 milions i mig per fer-la. A banda, l’Ajuntament haurà de gratar-se la butxaca per sufragar el vial que ha fet de desllorigador per arribar al consens.

Diuen els Manel en una cançó que “va costar Déu i ajuda arribar fins aquí”. Per entendre-ho i aplicar-ho a Berga, només cal preguntar al carrer. Hores després de l’acord polític, l’associació de veïns de la zona on anirà l’estació va sortir al pas per assegurar que si el vial no és de doble sentit i si l’Ajuntament no s’oblida de fer passar un carrer entre les andanes, portaran el projecte als tribunals. Fa uns mesos, el govern tenia l’oposició i l’associació de veïns de cul. Ara l’oposició s’hi posa bé, però al carrer s’evidencia que mai no plou a gust de tothom. I mentre això passa, els polítics defensen que és el moment de mirar endavant. Val més. Perquè, en aquest cas, si mires enrere, és inevitable no passar vergonya.