L’altre és en Lluís Fernández Caula, l’autor i també protagonista real o virtual, un alter ego que en diuen. Ahir, dilluns, amb l’amic comú Francesc Canet vam fer la presentació del llibre a Figueres. Fernández, que va estudiar a Barcelona, ara mateix viu al sud peninsular –als darrers FB apareix presentant un llibre a la Uni de Màlaga–; a més és assessor cultural, realitzador filmogràfic i exerceix en diversos fronts dels mèdia. Com que l’altre i en Pardal són de Figueres, en algun moment esmenten l’antic club de tir al plat, Dalí i el capità Moore, els focs de Fires... En Pardal i l’altre (Edicions Oblicuas) és un extens i ben escrit relat, amb bon domini de la llengua, el discurs i els detalls. Més que una novel·la, es tracta d’una finestra que se’ns obre a la vida de dos adolescents, una cosa així com en El carrer Estret de Josep Pla. Vivim amb ells les modestes aventures dels dos amics en terres de Cartagena on acaben el batxillerat i, fills de guàrdies civils, pretenen ingressar a l’Acadèmia Militar; el llibre, és clar, acaba quan ens tanquen els finestrons. L’obra és composta en primera persona amb molts diàlegs entre ells dos i amb d’altres personatges: la dispesera, el caporal Ripiáñez, les noies... Com a la Recerca... hi ha moltes pàgines de busseig psicològic, a vegades amb pinzellades de realisme màgic o surrealistes com quan una estilogràfica s’ofega al mar Menor. També costumisme: el dinar dels diumenges, la comunió dels nens...; en aquesta festa, amb el peu descalç i per sota la taula, un acaricia el sexe de la dona del davant, precisament la muller del pare de família. Els dos nois són explícitament verges i en el seu desfici per “allò” (que deia Dalí), assistim als tòpics sobre la masturbació i als intents de relació amb les noies. “No enteníem l’amistat amb una noia perquè mai no ho havíem après”, confessen. La funció dels balls lents. Una parenta de la dispesa, lletja, es fa amb en Pardal –aquí l’únic preservatiu que passegen per les butxaques d’un i altre viu una mena de Dragon Khan–, mentre que l’amiga guapa i distant hauria de fer-se (i no es fa) amb l’altre. L’abecé de la pastilla; la confusió (teòrica) del sexe anal amb una noia i ser homosexual, o com a oferta per preservar la virginitat (com al cap VII de Paradiso de Lezama Lima)...