Catalunya ha tingut la sort de comptar les últimes dècades, d’ençà de la restauració de la Generalitat, amb servidors públics a l’altura dels diferents moments polític que ha travessat el país. Amb aquestes paraules inicia el M.H.Sr. Carles Puigdemont el pròleg del llibre 10 anys menys 53 dies que aquesta tarda a les set es presenta a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona. I les paraules del president Puigdemont li serveixen per dir que un d’aquests servidors públics és Albert Ballesta i Tura, la cara dels serveis territorials d’Interior a les comarques gironines durant deu anys i el substitut de Puigdemont a l’alcaldia de Girona, on, per les circumstàncies que s’expliquen al llibre, només va durar 53 dies abans de dimitir.

Servidor públic és una bona manera de definir Albert Ballesta (Figueres, 1961). Llicenciat en dret i ara mateix cap dels serveis de Jocs i Espectacles de la Generalitat a les comarques gironines. Ballesta, enamorat de Cadaqués, d’on és fill el seu pare, ha estat lligat des de jove al servei públic. Va començar de secretari de l’alcalde de Cadaqués mentre estudiava dret i després va ser secretari dels ajuntaments de Portbou i Cassà de la Selva, gerent del Consell Comarcal de la Selva, i va ocupar altres llocs com a funcionari. Però bàsicament ha estat director dels serveis territorials d’Interior, a Girona i també de la Catalunya Central i dels de Justícia en la seva darrera etapa.

I en aquest llibre que presenta avui, altament recomanable, dona el seu punt de vista a tantes coses que li va tocar viure en primera persona... temes delicats, de país. I reprodueix la història dels 53 dies com a alcalde de Girona després que li ho demanés personalment Carles Puigdemont l’11 de gener del 2016, l’endemà que fos investit president de la Generalitat. Ho va escriure a raig aquells dies i ara ho publica. Val la pena, perquè ens permet saber de primera mà com va anar aquella història estranya que el va portar a l’alcaldia essent el número 10 de la llista i fent que vuit persones haguessin de dimitir perquè ell pogués ser alcalde. Una història més agra que dolça i amb molts punyals que li va tocar rebre per l’esquena.

Per a mi, i per a molts col·legues, l’Albert és aquell corresponsal de Cadaqués a Los Sitios i El Punt, aquella persona que mai ha tingut un no per posar-se al telèfon. Director dels serveis territorials d’Interior des del març del 2011 amb els consellers Felip Puig, Ramon Espadaler (d’Unió, llavors), Jordi Jané, Quim Forn, Miquel Buch i Miquel Sàmper. Després va ser director dels serveis territorials de Justícia amb la consellera Ciuró. En un càrrec delicat sempre donava la cara, i per això li van atorgar la Mosca Grossa del Col·legi de Periodistes, quan els Mossos n’havien rebut alguna, però de les Bordes. En podria explicar mil, de batalletes, però millor els recomano el llibre que ha escrit Ballesta. Li van tocar temps convulsos, focs com els de l’Empordà, crims com el de Jordi Comas, el temporal Glòria i la covid-19. També el referèndum de l’1 d’Octubre i l’aplicació del 155. Amb un llenguatge amè i simpàtic, no se’n calla ni una (o potser sí) i ens explica uns anys importants per al país des de la seva visió, la d’un servidor públic.