L’anunci de la licitació de nous accessos a l’autopista C-32 al Maresme ha fet revifar una vella coneguda de la comarca com és la reivindicació social. Mancats com estem d’objectius comuns en aquest territori allargassat i de realitats ben diverses, la millora de la mobilitat ha estat històricament un camp adobat de lluites grupals, però que no sempre han assolit l’èxit. En el cas de la mateixa autopista, hi va haver enfrontaments amb les màquines tan bon punt es va continuar allargant de Mataró a Palafolls, a començament dels noranta i quan es va fer famosa la definició de “trinxar el territori” de la qual el Maresme ha fet bandera. La via ràpida, però, no es va aturar i va continuar sagnant la butxaca dels soferts ciutadans durant dècades que es veien obligats a utilitzar-la davant una N-2 cada cop més col·lapsada i convertida pels municipis que s’hi aboquen en un carrer més. Rotondes, semàfors i cruïlles han acabat convertint la carretera pràcticament en un passeig que foragita els vehicles cap a circuïts més àgils i ràpids. Davant la derrota del perllongament de l’autopista –va continuar fins a Tordera el 2010–, l’eliminació dels peatges el 2021 i l’anul·lació del TSJC del tram fins a Lloret el 2022 es van viure com a grans victòries de les entitats, principalment ecologistes, que donaven suport a una mobilitat menys agressiva amb el paisatge. La pau, però, no duraria gaire. A principis de març, les associacions que integren la plataforma Preservem el Maresme van posar el crit al cel pel que consideren un despropòsit. A la zona nord de la comarca el Departament de Territori ha dibuixat un nou accés a l’altura de Canet, Sant Pol i Sant Cebrià que preveu dues grans rotondes en terrenys actualment no urbanitzables i d’especial protecció. Segons les dades facilitades per l’entitats, en només 3,6 quilòmetres hi hauria tres sortides si s’acaba tirant endavant el nou accés i deixant de banda el segon previst a Calella però que va a un ritme més lent. La plataforma vincula l’obra als terrenys compartits entre Canet, Sant Pol i Sant Cebrià directament al creixement urbanístic i a l’especulació immobiliària, més enllà de la millora de la mobilitat que es ven des de l’administració, i repeteix que és totalment innecessària. Hi han presentat al·legacions que esperen ser escoltades, i l’Ajuntament de Sant Pol ha estat el primer a rebutjar el projecte per unanimitat i des del ple. A Calella també s’han començat a sentir les primeres veus contràries a la segona sortida i es preveu que l’oposició serà forta. Des de les entitats, reticents a creure en les bondats d’invertir en més carreteres, no es cansen de repetir que la solució al col·lapse passa per redefinir les necessitats i apostar seriosament pel transport públic com a darrera solució al vehicle privat. En definitiva, deixar de posar pegats per anar calmant els ànims i garantir un transport públic suficient i eficaç que, com es pot comprovar cada dia, ara mateix no existeix.