El càstig permanent contra la ciutadania i l’economia catalana és exasperant en tots els àmbits, però aquests dies en què s’escenificava un suposat traspàs de Rodalies, la cosa ha esdevingut una farsa irritant i grotesca. El centralisme madrileny és tan intrínsec entre la classe política espanyolista i el funcionariat estatal, que els fa pànic qualsevol indici de descentralització de les estructures econòmiques. Ni tan sols es creuen que els ens autonòmics són Estat. Només volen dependre de les estructures centralistes, encara que aquestes siguin manifestament disfuncionals amb els serveis que estan obligats a cobrir. Quin paperot, els sindicats! Fa pocs anys, contra la independència, deien que calia centrar-se en els “problemes reals”. Però davant dels problemes reals sobre les infraestructures ferroviàries, que fan endarrerir l’economia i perjudiquen el desplaçament de la ciutadania per anar a treballar, no gosen ni obrir la boca per denunciar els culpables d’aquest “problema real”. Segurament perquè saben que ells mateixos són també culpables d’aquest model centralista que condemna la perifèria a tenir una xarxa viària absolutament abandonada en inversions i desplegament, mentre a la capital del regne s’inverteix el triple del pressupostat. Un dels motius que van fer esdevenir independentista qui era un dels pocs federalistes, el malaguanyat Rubert de Ventós, va ser veure com els seus companys del PSOE argumentaven la congelació de l’eix mediterrani, justament per periferitzar l’economia catalana de Madrid i d’Europa. Paciència i confiança, si voleu continuar sent uns ingenus estúpids amb Madrid. I si no, dissabte hi ha un munt de manifestacions que ens esperen.