No paren, no paren. El dia 3 d’abril l’idioma català és atacat pel diari ‘Ya’, i l’endemà, el dia 4, ho fa un altre diari madrileny, ‘Diario 16’. I el dia 5… Els ha agafat una passa, que pel que sembla s’encomana vertiginosament.

Com que no poden presentar, naturalment, cap argument seriós, els surt la “«patología andante»”, la irreprimible vocació de “«desfacer entuertos»”, i “«entuertos»” són, com diu el diccionari espanyol, “«injusticias»” i “«ofensas»”. Són gent que es consideren ofesos per l’existència “normal” del català, la supervivència del qual els repel·leix com una injustícia.

També els surt, com una erupció a la pell –som la seva “al·lèrgia”– la vulgaritat amb la qual ells mateixos, sense adonar-se’n, es defineixen. Us demano perdó per fer-vos llegir aquests paràgrafs de la senyora Carmen Rico-Godoy: “«Que pesats se están poniend els catalans con la cuestió del sue idiome. Qu’els enseñan el catalá en las ikastolas o donde plasca pero que no casqueten els pelots del personall. ¿Qué volen els catalans obligé a tut le monde qu’habita en Catalonia a parlar y escribar catalá? No fotis tú! ¡Faltaba res! Preservar el idiome catalán està molt bé porque es una lengua molt saladetta, molt maca, tant guturallllmente naturallll. Pero exiguir la ofisialidad del catalá en els centres de currar es pasarse, machos…»”

Ja ho veieu, la senyora vol dissimular la mala bava amb gracietes, però no ho aconsegueix. Que un text com aquest –que, com dirien ells, “«no es de recibo»”– l’hagi publicat un diari de la capital d’Espanya és una prova de la insana agressivitat que afecta determinats cercles. El català els fa perdre els estreps, els fa posar malalts.

Antonio Crovetto, a ‘Ya’, diu “«que sí, que está muy bien eso de la igualdad de derechos lingüísticos, pero hasta cierto nivel. Que se lo guarden para ellos, que lo utilicen hasta el aburrimiento, pero que a la hora de establecer contactos con quienes no tienen estos conocimientos lingüísticos que lo hagan en castellano, que según es bien sabido lo hablan más de 300 millones de personas. Y que su catalán lo dejen para andar por casa. Que bastante mal lo pasamos los “españoles” cuando nos vemos forzados a visitar Cataluña».”

És ben significatiu això del català “fins a cert nivell” i un idioma d’“estar per casa”, i això de “«pasárselo bastante mal»” quan es veuen “forçats” a venir a Catalunya. Ai, senyor Crovetto, no som pas nosaltres qui l’obliguem a venir, suposo. Si jo tingués el peculiar humor de la senyora del ‘Diario 16’ li diria: “Signore Crovetto, havendo 300 milioni qui parlano españolino, perchè exposarsi a l’infarto idiomatico ficando el naso i perdendo il tempo in questo raconetto catalano?”

Aquest senyor vol ser “gentil” quan aclareix que si Catalunya el disgusta “«es sólo por aquello del idioma»”. Sento dir-li que, a Madrid, a mi em passa al revés: el que menys em molesta és el castellà que parlen; el que no puc assimilar és l’“espanyol” que pensen.