Comissió

Els dos partits majoritaris a l’Estat, UCD i PSOE, s’han posat d’acord al palau de la Moncloa sobre les persones que han de formar la comissió d’experts en matèria autonòmica. A més del president García de Enterría, integren la comissió els senyors T. Ramón Fernández, Luis Consculluela, Francisco Sosa, Tomás Cuadra, Muñoz Machado i Sánchez Morón. Estic convençut de la capacitat d’estudi d’aquests distingits tècnics, la preparació dels quals ha fet impossible que s’hagi trobat cap Puig, cap Carbonell, cap Vilanova, cap Ferrer, etc., que sigui prou expert en matèria autonòmica.

Naturalment, estic d’acord amb els polítics catalans que han dit que aquesta comissió era innecessària. ¿Per què hauria de ser una excepció a tantes comissions –milers?, desenes de milers?– que s’han constituït a Madrid? Hi ha un matís, però: la comissió d’experts en autonomies “funcionarà”, n’estic segur.

D’un quant temps ençà és moda parlar d’“ocupar un espai”. És clar que la famosa comissió ocuparà un espai, i més espai del que podem, potser, imaginar-nos. Si ells són els “experts”, ¿voleu dir que la Generalitat no queda automàticament qualificada d’inexperta i, per tant, d’insolvent quant als seus criteris d’aplicació de l’autonomia? El cas, d’altra banda, és curiós: aquí ens hem passat quaranta anys pensant en l’autonomia i no hi entenem ni un borrall, i en canvi els experts es troben allà on aquest tema ha estat absolutament esborrat de les preocupacions político-administratives.

I, ja que parlem d’esborrar: a “Fil per randa”, publicació d’Òmnium Cultural al Baix Camp, hi ha qui dóna aquest testimoni: “Quan va sortir el decret-llei autoritzant els noms en català, vaig passar pel jutjat a canviar-me’l. Ara, després d’uns quants anys, m’ha caducat el carnet d’identitat i he hagut de renovar-lo. I ara ve el moll de la història: comentant amb la persona que hi ha darrera l’alt taulell si el meu nom s’escrivia o no amb accent, decideix de comprovar-ho al llibre de registre i me’l mostra. I, estripeu-vos els vestits!, el nom estava corregit amb llapis. Li pregunto a què és degut, i molt tranquil·la em respon: –Sempre ho fem així: totes les rectificacions, les fem amb llapis.”

El comunicant afegeix: “Dissortats de nosaltres, aquesta gent deu estar convençuda que això canviarà molt aviat. Que si prosperessin els ensurts del dia 23 no tindrien pas gaire feina: una fregadeta amb una goma d’esborrar i tot s’hauria acabat”.

Ara molta gent comença a adonar-se que l’autonomia de Catalunya estava escrita amb llapis i que seria realment massa gruixut constituir una Comissió d’Experts en Gomes d’Esborrar…