Administració ineficient

L’informe que la síndica de greuges ha presentat aquesta setmana al Parlament conté dades demolidores que posen de manifest les deficiències de l’administració pública en el tracte a la població que pitjor ho està passant. Un exemple: més de la meitat de la població en situació de pobresa material severa no rep ajudes com la renda mínima garantida o l’ingrés mínim vital. José Antonio Ruiz, coordinador de la PINCat –la plataforma que agrupa més de 1.700 entitats que treballen en l’àmbit de la infància–, va explicar fa alguns dies a aquest diari perquè passen aquestes coses. És tal el periple que han de fer aquestes persones per demanar un ajut que han d’explicar una i una altra vegada als funcionaris les misèries de la seva situació. En l’àmbit judicial això seria comparable a la revictimització, el dolor que provoca a una persona reviure el seu trauma perquè no hi ha una finestreta única o un sistema ben digitalitzat que ajudi a fer més fàcil cobrar els ajuts. Aquesta és una de les situacions que recull la síndica arran de les queixes rebudes el 2024, però n’hi han moltes més. L’administració actual és complicada i excessivament burocràtica. El llenguatge és sovint de difícil comprensió per a la ciutadania i les diferents administracions col·laboren poc entre si, fet que fa que s’hagi de presentar documentació en diferents finestretes. I el temps d’espera a vegades és exagerat. El més lamentable, potser, és el que pateixen les persones grans amb dependència. És urgent, doncs, replantejar el funcionament de l’administració, perquè ens concerneix a tots.