Un regal d’escola

El títol d’aquest article és una frase que es repeteix diverses vegades en el tràiler del documental Una escola salvatge, que recull la trajectòria de l’escola rural d’Hortsavinyà, l’única del Maresme, durant els seus 25 anys de vida. El projecte, impulsat per un dels promotors del centre, Daniel Rangil, explica com una petita comunitat aïllada i envoltada d’un paisatge natural envejable ha aconseguit mantenir un servei amb personalitat pròpia malgrat tots els entrebancs que ha hagut d’afrontar i la negativa inicial de les administracions a garantir un centre educatiu per als fills i filles de les masies que integren el parc natural. Aquest quart de segle, com recorden els responsables, mereix ser explicat perquè va més enllà de la lluita per una escola, perquè també recull les experiències vivencials d’aquells i aquelles que han fet d’aquest espai el símbol d’una manera de viure allunyada de la gentrificació de les grans ciutats. Una manera de viure diferent, sovint poc entesa i en canvi sí molt criticada. El documental serà realitat, a més, gràcies als diners aconseguits a través d’una campanya de micromecenatge l’èxit de la qual ha sorprès els mateixos responsables. L’objectiu inicial és tenir-lo enllestit a l’octubre, però ja es parla de fer-ne un tastet previ el mes de juliol a la mateixa escola. L’integraran un total de set episodis que inclouran, entre d’altres, la història d’Hortsavinyà, la lluita per tenir l’escola i per no perdre-la i el projecte de futur que hi ha per al centre. Hi han intervingut una vintena de persones entre famílies, veïns, alumnes i professors i la informació s’ha complementat amb imatges i articles d’arxius dels últims 100 anys. Per aconseguir i mantenir l’escola, repeteix la gent que surt al documental, va caldre tossuderia, treball conjunt i la ferma voluntat que la tria d’un determinat estil de vida no havia d’afectar una bona educació per a la mainada. Parlen d’un regal d’escola i el cert és que només cal veure les primeres imatges per adonar-se que l’adjectiu no podia ser més escaient.