Opinió

Som 10 milions

Quan les discoteques eren un servei públic

Comença el desmuntatge definitiu de la discoteca del turó de Gardeny de Lleida

Vostès potser em diran que això és portar la socialdemocràcia massa lluny. Però aquests meus ulls han vist discoteques aixecades en solars municipals i adjudicades mitjançant concurs públic i decret al Butlletí Oficial de la Província perquè serveixin copes i decibels a tots els ciutadans que s’hi arribin, sempre que tinguin edat de votar i un parell de bitllets a la butxaca per pagar l’entrada i les consumicions. És el cas de la discoteca del turó de Gardeny, a Lleida. La Paeria ha començat aquest dimarts les feines de desmuntatge i enderroc de les instal·lacions, que es troben tancades des de l’any 2018 i en un estat cada cop més deteriorat. Les seves parets i porxades s’havien convertit en abocador furtiu de mals endreços i en refugi improvisat d’indigents, a tocar del viver d’empreses del Parc Científic de Lleida i del centre de producció audiovisual Magical.

La discoteca va néixer l’estiu del 2002. Aquell any, es va instal·lar una vela d’estiu, anomenada Gurugú, a partir d’un concurs públic convocat per l’Ajuntament, titular del solar. L’èxit va ser tan rotund que el Gurugú es va convertir en una cita imprescindible de la nit lleidatana durant els anys següents. El jovent que els anys anteriors optava per marxar de festa als grans centres d’oci de Fraga o Mollerussa, van descobrir que ja no els calia fer-ho i que tenien una opció de festa discotequera sense haver d’agafar la carretera i que complementava els pubs i bars de l’anomenada zona del vins.

Els responsables de la discoteca la tenien en concessió municipal. El 2009 es va produir un canvi de concessió, que va anar a parar a mans d’Adaix de Negocios SL, vinculat al grup Nastasi, amb un nou projecte de discoteca: Larida. Va funcionar uns anys més, fins que el 2014 va arribar el principi de la fi. Es va produir un nou concurs d’adjudicació, però alhora va esclatar una crisi política entre el llavors alcalde, Àngel Ros, i la primera tinenta d’alcaldia, Marta Camps, que va acusar el paer en cap, entre d’altres coses, d’haver tingut un tracte de favor amb la concessionària. El cas va acabar amb la fiscalia anticorrupció arxivant el cas perquè no va observar cap comportament delictiu. La festa va intentar continuar amb un nou projecte, The Hill, però el 2018 va tancar les portes. En part perquè va obrir, a l’altre extrem de la ciutat, la discoteca Biloba, amb unes instal·lacions més modernes i més ben connectades amb la ciutat.

Set anys són molts anys, però finalment la Paeria ha decidit tancar definitivament un episodi històric del turó de Gardeny. Un turó on es van instal·lar cavallers templers durant l’edat mitjana, s’hi va intentar fer volar aeroplans ara fa un segle, s’hi van instal·lar els militars espanyols un cop van desallotjar la Seu Vella, i ara s’intenta que a les antigues casernes hi vagin empreses tecnològiques i de producció audiovisual. La història del turó de Gardeny és la història d’una ciutat que busca el seu lloc contra les inclemències de la història i, de moment, no l’ha acabat de trobar. Com ens passa a tots, de fet. Fem-ne l’última, doncs, encara que ja estigui tot desmuntat, en honor del turó de Gardeny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]