Victòria històrica per a la llengua

Cal dir-ho clarament i de manera ben contundent: el PP i Vox volien arraconar el valencià a l’educació i el tret els ha eixit per la culata. És així, per molt que ara vulguen amagar-ho. Quan varen arribar al poder, en 2023, el primer que varen fer va ser començar la censura i els atacs a les entitats valencianistes i les publicacions en valencià. Camacuc, per exemple, una revista infantil amb unes quatre dècades de trajectòria, culpable del crim de lesa pàtria de fer que els xiquets valencians llegissen històries en la llengua pròpia, va ser retirada de diverses biblioteques municipals amb governs del PP i Vox.

Així mateix, el PP i Vox també denunciaven la imposició del “model català” en l’educació i varen establir el seu compromís de posar-hi fi. El model català, sí. Tot i que, durant els anys de PSOE i Compromís al govern de la Generalitat, el valencià havia patit un retrocés en l’ensenyament, ja que l’eliminació del sistema de línies per un model de trilingüisme —que no se n’anava gaire del que Ciudadanos proposava per a Catalunya— va tindre aquest efecte nefast, la dreta espanyolista, com d’habitud, obviava la realitat en benefici d’un discurs d’odi que podríem qualificar perfectament de deliri paranoic. Al País Valencià, segons el seu relat, s’hi hauria imposat la “immersió lingüística obligatòria” en català i el castellà hi estaria perseguit i quasi expulsat de l’ensenyament.

A partir d’aquest relat, però, el PP i Vox varen posar en marxa una reforma que varen batejar de “llibertat educativa” i que tenia com a base la celebració d’una consulta a les famílies perquè triassen la llengua vehicular de l’educació dels fills. En realitat, això ha passat sempre, ací, al País Valencià, el que canviava ara era la metodologia, però això és un altre debat. El PP i Vox, no obstant això, pensaven que, a cavall del seu discurs d’odi i tenint en compte la sociolingüística del país, podrien arrasar la tria del valencià en l’ensenyament i fer-lo retrocedir a una situació preautonòmica.

No ha sigut el cas. Ans al contrari. El valencià en l’ensenyament patirà un retrocés, sí, però no major ni pitjor del que havia patit amb l’eliminació del sistema de línies. I, sobretot, serà així perquè la consulta, òbviament, tenia trampa: no es votava entre valencià i castellà, sinó entre castellà o més castellà. Les famílies que han triat valencià tindran, com a màxim, la meitat de les assignatures en la llengua pròpia —una miqueta més en infantil i primària.

Ara bé, el resultat de la consulta ha sigut que les famílies han reaccionat a la “imposició del valencià” votant-lo majoritàriament en el conjunt del país; més encara si es compta només la part valencianoparlant, i molt més encara si, d’aquesta, només es focalitza el sistema públic. Per a fer-se’n una idea, de la victòria, a l’únic municipi valencià amb alcaldia de Vox —Nàquera—, el valencià ha guanyat amb el 65% de les preferències. Es tracta d’una victòria històrica, no havíem tingut mai un resultat així. El PP i Vox, que desconeixen profundament aquest país, ens han marcat, involuntàriament, el camí que hem de seguir. El País Valencià és —encara— molt més valencià i vol molt més valencià del que poden acceptar. Fem-ho valdre!