'El Jueves': cadena de despropòsits

En el que es podria denominar cas El Jueves hi ha hagut algunes coincidències gairebé generalitzades. En primer lloc, és evident que l’acudit que va omplir la portada de la revista corresponent a la setmana passada, amb una caricatura dels prínceps d’Espanya, no representava precisament el model més exemplar d’ironia fina. Han estat moltes les veus que s’han aixecat contra l’excés que implica fer broma de personatges públics amb qüestions estrictament privades –com ara la vida sexual–. Però aquest no és estrictament el problema d’El Jueves. Totes les cadenes de televisió privades –i fins i tot en algun cas les públiques– han contribuït en els darrers anys a frivolitzar l’àmbit personal amb programes infames. Precisament va ser un d’aquest espais que es defineixen per la seva misèria moral el que va denunciar la portada polèmica. Qui pot ara, després de tanta desmesura, ressituar el dret de qualsevol a la pròpia imatge?

Fer pagar a una revista que, a més, es defineix com a satírica el mal que arrossega de fa anys tota una societat és, senzillament, més que hipòcrita, ridícul. Això no vol dir, però, que la casa reial, en aquest cas, hagi de renunciar als mitjans que determina la llei per protegir-se. El problema ha estat que aquests mitjans estan absolutament desfasats. L’actuació de la Fiscalia de l’Estat –a instàncies de qui?– ha acabat provocant uns resultats contraproduents. El jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo ha aconseguit treure de la circulació uns centenars d’exemplars d’El Jueves i, de rebot, que milions de persones arreu del món hagin parat atenció a un acudit que, d’altra manera, hauria passat gairebé desapercebut. Tot plegat explica les poques ganes amb què el mateix jutge Del Olmo i la Fiscalia van interrogar aquesta setmana els responsables de la publicació, que evidentment van declarar que no pretenien de cap manera injuriar la Corona. El director i l’editor d’El Jueves no pretenien fer-ho, però el jutge ha aconseguit que se’n burli mitja humanitat. Protegir el dret a la pròpia imatge, ni que sigui d’un poder de l’Estat, amb segrestos és una barbaritat. L’experiència acaba de demostrar-ho. El problema, però, és que així ho empara la mateixa Constitució.