Doble vara de mesurar

En les últimes setmanes, els successos esdevinguts a Salt han posat de manifest, un cop més, la doble vara de mesurar amb què analitzem i presentem les protestes segons qui les protagonitza. Sense justificar cap forma d’expressió violenta, m’agradaria entendre les causes que motiven diferents lluites i la manera com aquestes s’expressen, defugint els grans titulars i reflexionant sobre el seu tractament diferenciat segons els seus protagonistes.

Aquests dies s’ha fet evident el biaix racista de certs mitjans de comunicació sobre el tractament de situacions similars. Si fem memòria, podem recordar les protestes postsentència d’Urquinaona, les lluites laborals dels astilleros de Cadis i el Ferrol, o les mobilitzacions dels miners asturians, totes elles amb moments de resistència violenta que, en molts casos, van rebre la simpatia d’una part de la ciutadania i van ser analitzades pels mitjans de comunicació des d’una perspectiva que buscava entendre’n les causes profundes, des del rigor. La situació viscuda a Salt, en canvi, ha estat abordada des d’una òptica ben diferent. No s’ha fet un esforç per comprendre què ha portat una part de la població a expressar el seu descontentament, la seva ràbia i la seva impotència al carrer. En lloc d’això, s’ha optat per criminalitzar els manifestants sense contextualitzar-ne les reivindicacions ni les condicions socials i econòmiques que hi ha al darrere, i posant el focus en el seu color de pell o la seva religió. La dificultat en l’accés a l’habitatge derivada de l’especulació immobiliària, la desocupació juvenil, l’estigmatització, l’exclusió social o el racisme institucional, han quedat en un segon pla. Aquests enfocaments desiguals posen en evidència que no totes les protestes reben el mateix tractament ni totes les lluites es valoren de la mateixa manera. La pregunta, doncs, és inevitable: per què algunes expressions de descontentament són legítimes i d’altres es desqualifiquen automàticament?, quins interessos hi ha en crear aquests discursos? Volem alimentar discursos xenòfobs i racistes o volem construir una societat justa i equitativa, capaç d’entendre i donar resposta a les necessitats de tots els seus ciutadans, independentment del seu origen o la seva condició social?