Al fons a la dreta

Han inten­tat dis­treure’ns amb el tema del repar­ti­ment de menes, terme ara incom­pren­si­ble­ment repu­diat quan sens dubte és el que millor des­criu la situ­ació dels qui malau­ra­da­ment no poden desen­vo­lu­par la seva vida al cos­tat d’una família que els vul­gui i empari: que si sou inso­li­da­ris, que si ja n’hem rebut prou, que si el pacte el fa Sánchez per poder sobre­viure. Que si el fa Junts per mar­car per­fil... Però la dada de tendència és una altra: la manera com els ide­a­lis­mes juve­nils d’altres èpoques han can­viat de bàndol. Ara les uto­pies no són d’ani­qui­lació del poder, sinó de fer-lo fort i incon­tes­ta­ble. No són de crítica al que en té més, sinó d’enal­ti­ment de l’èxit. No són de repar­tir segons neces­si­tats, sinó d’atri­buir segons mèrits i capa­ci­tats. La joven­tut gira a la dreta, es fa més con­ser­va­dora, pot­ser fins i tot indi­vi­du­a­lista, encara que no ho sigui sem­pre i no tota. Sobre qui­nes poden ser les cau­ses del canvi que apun­ten enques­tes i resul­tats elec­to­rals, m’agra­da­ria for­mu­lar alguna hipòtesi.

Pot­ser la nova tendència s’explica per la decepció, però això val­dria en tot cas i per a qual­se­vol canvi. Cada arri­bada al poder d’una opció nova s’ha fet cri­ti­cant el sis­tema polític esta­blert, en gene­ral mani­fes­tat en un bipar­ti­disme que s’ancora al tur­nisme del segle XIX. Com hem vist en el cas del movi­ment del 15-M i del par­tit que va gene­rar, la ini­cial revo­lució va aca­bar engo­lida pel sis­tema mateix i avui de manera molt frívola podríem dir que ens ha dei­xat Errejón, Mone­dero i un xalet a Gala­pa­gar. En tot cas, millor alter­na­tiva que la tras­bal­sada dels tota­li­ta­ris­mes del segle XX a Europa, on els ini­ci­als ide­als van esde­ve­nir ter­ror, misèria i dolor.

Una altra de les raons per al canvi que s’està pro­duint a l’ori­en­tació política de la joven­tut pot tenir a veure amb el fet de no haver cone­gut la rea­li­tat pràctica de les idees que pro­po­sen o els errors que es van pro­duir quan van ser adop­ta­des. Però això també val per a les gene­ra­ci­ons ante­ri­ors, quan van pen­sar que els sis­te­mes de soli­da­ri­tat d’arrel comu­nista podien sobre­viure al pas del temps i a les dife­rents expec­ta­ti­ves de la gent, o a la manera com cadascú entén la feli­ci­tat. Per molt que ens hi entes­tem, no som tots iguals i els sis­te­mes igua­li­ta­ris­tes aca­ben fra­cas­sant, però els que s’entes­ten a reviure’l en la següent gene­ració tam­poc no han cone­gut aquests efec­tes devas­ta­dors. No hi hau­ria, doncs, diferència entre la pre­tensió d’alçar sis­te­mes d’un signe o un altre des de l’ada­nisme de la inex­periència. Cada gene­ració comet els seus pro­pis errors i no aprèn de l’ante­rior més que la història, i sovint mala­ment, amb intenció o sense.

Opera també en sen­tit simètric cap a un cos­tat o cap a l’altre la con­tes­tació que una gene­ració fa a l’ante­rior. Els pares dels que avui es mani­fes­ten con­ser­va­dors o fins i tot anti­fe­mi­nis­tes, o antiim­mi­gració pot­ser van ser, alhora, con­tes­ta­ta­ris dels seus, perquè ales­ho­res també cor­ria per Europa, i no només a Ale­ma­nya o Itàlia, un racisme que fins i tot va ser capaç d’apa­ren­tar teo­rit­za­ci­ons científiques. Aquest xoc gene­ra­ci­o­nal, que la lite­ra­tura ja va retra­tar a Cata­lu­nya a través de L’auca del Senyor Esteve, torna avui, per la qual cosa no ens hauríem de sor­pren­dre.

Els can­vis gene­ren opo­si­ci­ons ideològiques que sem­blen incre­men­tar les xar­xes soci­als, però la Guerra Civil Espa­nyola posa de mani­fest que la pola­rit­zació ve d’abans. Què de dife­rent tin­dria el que asse­nya­len avui les enques­tes? Per què la majo­ria dels joves, sobre­tot ells, avui voten Vox? Crec que l’única nove­tat és el nivell de con­ques­tes econòmiques, labo­rals, soci­als que ha fet la dona. Ho ha fet a través de lleis que incor­po­ren la dis­cri­mi­nació posi­tiva, obli­gant les quo­tes en els con­sells d’admi­nis­tració, exi­gint llis­tes elec­to­rals cre­ma­llera entre homes i dones, donant tracte penal dife­rent a l’home i a la dona en la pare­lla… I aquests joves cre­uen que les mesu­res ja van més enllà del neces­sari. D’aquest fil es pot tibar per des­co­brir totes les mesu­res que ente­nen que pro­te­gei­xen a qual­se­vol menys a ells, i no con­si­de­ren haver comès cap crim perquè sigui així. Veri­tat o men­tida, ho creu també una impor­tant porció de les seves com­pa­nyes de vida, ger­ma­nes, mares o filles. Així que el còctel està pre­pa­rat. I el ser­vei­xen al fons a la dreta.