Han intentat distreure’ns amb el tema del repartiment de menes, terme ara incomprensiblement repudiat quan sens dubte és el que millor descriu la situació dels qui malauradament no poden desenvolupar la seva vida al costat d’una família que els vulgui i empari: que si sou insolidaris, que si ja n’hem rebut prou, que si el pacte el fa Sánchez per poder sobreviure. Que si el fa Junts per marcar perfil... Però la dada de tendència és una altra: la manera com els idealismes juvenils d’altres èpoques han canviat de bàndol. Ara les utopies no són d’aniquilació del poder, sinó de fer-lo fort i incontestable. No són de crítica al que en té més, sinó d’enaltiment de l’èxit. No són de repartir segons necessitats, sinó d’atribuir segons mèrits i capacitats. La joventut gira a la dreta, es fa més conservadora, potser fins i tot individualista, encara que no ho sigui sempre i no tota. Sobre quines poden ser les causes del canvi que apunten enquestes i resultats electorals, m’agradaria formular alguna hipòtesi.

Potser la nova tendència s’explica per la decepció, però això valdria en tot cas i per a qualsevol canvi. Cada arribada al poder d’una opció nova s’ha fet criticant el sistema polític establert, en general manifestat en un bipartidisme que s’ancora al turnisme del segle XIX. Com hem vist en el cas del moviment del 15-M i del partit que va generar, la inicial revolució va acabar engolida pel sistema mateix i avui de manera molt frívola podríem dir que ens ha deixat Errejón, Monedero i un xalet a Galapagar. En tot cas, millor alternativa que la trasbalsada dels totalitarismes del segle XX a Europa, on els inicials ideals van esdevenir terror, misèria i dolor.

Una altra de les raons per al canvi que s’està produint a l’orientació política de la joventut pot tenir a veure amb el fet de no haver conegut la realitat pràctica de les idees que proposen o els errors que es van produir quan van ser adoptades. Però això també val per a les generacions anteriors, quan van pensar que els sistemes de solidaritat d’arrel comunista podien sobreviure al pas del temps i a les diferents expectatives de la gent, o a la manera com cadascú entén la felicitat. Per molt que ens hi entestem, no som tots iguals i els sistemes igualitaristes acaben fracassant, però els que s’entesten a reviure’l en la següent generació tampoc no han conegut aquests efectes devastadors. No hi hauria, doncs, diferència entre la pretensió d’alçar sistemes d’un signe o un altre des de l’adanisme de la inexperiència. Cada generació comet els seus propis errors i no aprèn de l’anterior més que la història, i sovint malament, amb intenció o sense.

Opera també en sentit simètric cap a un costat o cap a l’altre la contestació que una generació fa a l’anterior. Els pares dels que avui es manifesten conservadors o fins i tot antifeministes, o antiimmigració potser van ser, alhora, contestataris dels seus, perquè aleshores també corria per Europa, i no només a Alemanya o Itàlia, un racisme que fins i tot va ser capaç d’aparentar teoritzacions científiques. Aquest xoc generacional, que la literatura ja va retratar a Catalunya a través de L’auca del Senyor Esteve, torna avui, per la qual cosa no ens hauríem de sorprendre.

Els canvis generen oposicions ideològiques que semblen incrementar les xarxes socials, però la Guerra Civil Espanyola posa de manifest que la polarització ve d’abans. Què de diferent tindria el que assenyalen avui les enquestes? Per què la majoria dels joves, sobretot ells, avui voten Vox? Crec que l’única novetat és el nivell de conquestes econòmiques, laborals, socials que ha fet la dona. Ho ha fet a través de lleis que incorporen la discriminació positiva, obligant les quotes en els consells d’administració, exigint llistes electorals cremallera entre homes i dones, donant tracte penal diferent a l’home i a la dona en la parella… I aquests joves creuen que les mesures ja van més enllà del necessari. D’aquest fil es pot tibar per descobrir totes les mesures que entenen que protegeixen a qualsevol menys a ells, i no consideren haver comès cap crim perquè sigui així. Veritat o mentida, ho creu també una important porció de les seves companyes de vida, germanes, mares o filles. Així que el còctel està preparat. I el serveixen al fons a la dreta.