Miopia visceral

Una reflexió sobre la salut de l’independentisme porta a pensar que l’impuls de la pròxima onada arribarà quan els líders del 2017 hagin deixat pas a una nova generació que no va ser protagonista fa vuit anys, una fornada de persones que no estaran assenyalades ni contaminades per mirades de reüll, recels o ganivetades per l’esquena. Aquesta mirada és bastant compartida entre aquell independentisme de base que en els últims anys no ha fet cua a les meses electorals i s’ha quedat a casa tip d’errors –que amb el temps es poden argumentar i fins i tot perdonar però que no deixen de ser errors comesos per representants electes– i, sobretot, decebut per les males puces que gasten a totes bandes.

La desfilada de rosegadors, artròpodes i carronyaires que van patrocinar dimecres representants electes d’ERC i Junts només té un efecte: la desmobilització. I els milers d’independentistes que es quedaran a casa donaran més diputats a la ultradreta, la d’allà i la d’aquí, que sense fer res celebren com l’adversari li omple el graner.

Com al pati de l’escola, és igual qui va començar i qui s’hi va enganxar. Ells s’ho saben. Que prenguin més valeriana i menys cafè i que analitzin el paràgraf anterior, que és una veritat com un campanar. I ho saben. Pel que fa als partits, no s’hi val a posar-se de perfil, no és veritat que una tempesta en un got d’aigua no tingui conseqüències, perquè fa massa temps que les gotes salten del got sense necessitat de vessar. El silenci d’ERC i Junts és tan lleig com les piulades. Si fer córrer rates per X és eixamplar la base, aviat tornarem al 15% de vot independentista de finals dels vuitanta. Si aviar voltors i escarabats és desescalar per compartir algun camí, no cal que Junqueras i Puigdemont s’hi escarrassin.

La generació del 2017 hauria de ser restituïda abans de fer el pas al costat. Hauria de poder presentar-se a unes eleccions, fer campanya amb normalitat i no des de l’exili, guanyar l’escó i decidir el moment d’apartar-se. No sé si ho crec o ho creia, perquè m’estan deixant sense arguments.