‘Viva la Guardia Civil!’

Quan vaig saber de la rec­ti­fi­cació que els agents de la UCO havien enviat al Tri­bu­nal Suprem de l’informe sobre el patri­moni que l’exmi­nis­tre Ábalos té o tenia a Colòmbia, no em vaig poder estar de llançar un crit. “Viva la Guar­dia Civil!” Em vaig con­tes­tar jo mateix “Viva!” Cap ins­ti­tució pot arri­bar a ser al mateix temps un drama tan gran i un vode­vil tan immens. No ens la merei­xem! Ni els espa­nyols, no se la merei­xen! Una uni­tat espe­ci­a­lit­zada que con­fon el dòlar ame­ricà amb el peso colombià, que ho escriu en un informe i que ho envia al Tri­bu­nal Suprem és un luxe que no té ni tindrà preu! Va anar just que no em pixés de riure, perquè em va venir al cer­vell aquell acu­dit a què els tri­cor­nis em reme­ten sem­pre. És aquell acu­dit tan vell com jo mateix del dia que l’ofi­cina de con­trol sísmic dels Estats Units tele­gra­fia un avís a la comandància de la Guàrdia Civil d’un poble el nom del qual no té ara cap importància, però que podria ser la mateixa UCO. “Detec­tado movi­mi­ento sísmico. STOP. Muy peli­groso. STOP. Epi­cen­tro muy próximo a su ciu­dad. STOP. Roga­mos infor­mación sobre el des­ar­ro­llo de los acon­te­ci­mi­en­tos. STOP.” Pas­sada ben bé una set­mana l’ofi­cina sísmica dels Estats Units rep un tele­grama de la comandància de la Guàrdia Civil en qüestió. “Movi­mi­ento sísmico des­ar­ti­cu­lado. STOP. Epi­cen­tro, su her­mano y tres más han sido dete­ni­dos. STOP. No hemos infor­mado antes por­que hemos tenido un ter­re­moto de pelo­tas. STOP.”