El president Illa va inflar veles en la seva compareixença parlamentària i, per si algú no ho havia vist, es va posar la medalla que creu que li correspon perquè el seu govern no va demanar la intervenció de l’Estat per l’apagada ibèrica com van fer 8 comunitats autònomes: Andalusia, Extremadura, La Rioja, Madrid, la Regió de Múrcia, Galícia, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana. El més sorprenent és que s’enorgulleixi d’unes medalles que es penja ell mateix, que no són de cap metall preciós i que ni tan sols són de llauna. Una taca d’oli amb què s’ha enllardat la pitrera, és el que va lluir cofoi el president en la compareixença parlamentària. Afrontar l’apagada ibèrica era la feina del govern, l’obligació, allò per a què els han escollit i els paguen. No hi ha res més. No sé quin mèrit afegit és que tu facis el que et correspon encara que n’hi hagi molts d’altres que s’escaquegin. Per quines escoles ha passat Salvador Illa que cregui que l’escaquejada dels altres li fa pujar nota a ell? Com a molt, que sigui borni en domini de cecs, però no va més enllà. Amb el que aniria més enllà és si es posés a remenar la cua amb fermesa per esclarir l’espionatge del govern espanyol als anteriors presidents de la Generalitat. Però això, ja se sap, li és una pedra a la sabata. De l’operació Catalunya ja els va bé que hi hagi xup-xup. És el PP el que s’hi podria fer la pell. Amb l’espionatge polític se l’hi faria el PSOE i val més no remenar-ho.