Quan ja s’ha viscut molt, t’adones que allò que t’ha procurat més benestar personal és tenir sempre present que no estàs sol al món. Per a bé i per a mal. I aquest no estar sol vol dir que gairebé sempre hi ha algú al teu voltant. A casa, a la feina, al carrer, al poble, ciutat o vila, més a prop o més lluny, conegut o desconegut, gairebé sempre, hi ha persones. Antigament l’objectiu d’educar en els bons costums era garantir unes normes de conducta entre persones, talment com l’àmbit religiós, que exalçava la caritat i l’amor al proïsme de forma similar en aquest sentit. Avui potser perquè pensem que ja som prou civilitzats ni tan sols en parlem. Però certament no tot està encarrilat. Avui parlem de comportament cívic en la nostra societat com a substitutiu de les antigues formes, però en aquesta societat multitudinària, dinàmica i molt diversa, complexa i universal, què entenem tots plegats per comportament cívic?

Hi ha la sensació que el comportament cívic és aquell que es limita a seguir unes normes de conducta, i que més aviat que respondre a una íntima actitud personal, es converteix en una resposta impersonal d’acatament i compliment d’unes normatives cíviques destinades a evitar conflictes o situacions caòtiques, a qualsevol àmbit. Bé sigui en els actes públics multitudinaris, en la dinàmica circulatòria o situacions similars. Seria desitjable que hi hagués una implicació més personal, no tan sols d’obediència a unes normatives cíviques, sinó una actitud més interioritzada, una actitud en definitiva més empàtica. Perquè tenir empatia és veure l’altre com si fossis tu. Empatitzar és desitjar per a l’altre el que voldries per a tu. I això no és difícil, és simplement pensar en plural en lloc de pensar individualment. Hauria de ser prioritari desvetllar aquesta actitud. Segurament si ens hi anéssim avesant es resoldrien molts problemes de convivència i es superarien molts dels problemes que avui inquieten la nostra societat. Seria necessari i positiu que dins l’àmbit escolar l’empatia tingués un paper important, probablement es resoldrien molts problemes, i aquesta actitud ja formaria part del bagatge personal dels alumnes. L’empatia és una actitud positiva per al conjunt dels ciutadans.

I això és vàlid també per a les actituds i les formes d’actuació en l’àmbit professional i molt especialment en el de l’administració, o en el de qualsevol organització administrativa. Ja ho vàrem experimentar amb motiu de la pandèmia, gràcies a aquell superàvit d’empatia, perquè tots, tots, en sentíem en perill va aflorar l’únic que ens podia salvar a tots o a la majoria, hi va haver un esclat d’empatia generalitzat! No ho oblidem! I aquest esclat va resultar per a tots un suport moral i físic important. Cal seguir practicant aquella empatia!, cal fer que sigui habitual, i això ens farà millors a tots. Ben segur que serem més feliços i tindrem unes ciutats i viles, i en definitiva una societat, molt més positives i humanes i comprensives. Tan sols quan els col·lectius humans col·laboren es resolen amb justícia i equitat els problemes que sorgeixen.

I la buguenvíl·lea què hi pinta, aquí? Doncs sí!, la buguenvíl·lea ens ofereix un exemple d’aquesta manca d’empatia que patim. Hi ha una buguenvíl·lea en perill, a la ciutat de Barcelona, una ciutat que avui presumeix d’haver recuperat i enjardinat alguns dels seus carrers de l’Eixample. Una buguenvíl·lea que el seu veïnat defensa amb 26.000 signatures per tal que no sigui eliminada. És just al portal d’entrada d’una floristeria que es troba a la cruïlla del carrer de Còrsega amb la rambla de Catalunya i està amenaçada de mort. L’administració la vol treure, tot i que no ocasiona cap problema a ningú, ni tan sols a l’escocell de l’arbre que la suporta. Potser les raons per a aquesta eliminació són de tipus administratiu? Si fos així, serien bastant contradictòries amb la política de reforestació emprada en altres carrers. Contradictori, fins i tot, amb la profusió d’elements vegetals que ornamenten la munió de terrasses que hi ha tot al llarg d’ambdós carrers al seu costat. Una mica d’empatia administrativa per a la buguenvíl·lea, si us plau! I deixem-la lluir ufanosa, ara que ha arribat la primavera.