Deixeu Paneque en pau

Dema­nar la dimissió de Pane­que pel des­ga­vell de Roda­lies és, lite­ral­ment, sobre­ac­tu­ació, tea­tre de gui­nyol i put­xi­nel·lis. Segons qui la demana és, fins i tot, des­ver­go­nyi­ment. Es podria fer un gran pacte de Roda­lies per estal­viar-se dema­nar dimis­si­ons i no mar­ti­rit­zar les ore­lles ciu­ta­da­nes. Com a mínim per tres raons. Pri­mera, perquè no dimi­teix ningú per més que l’hi dema­nin. Segona, perquè en el cas de Roda­lies hauríem d’haver vist tan­tes dimis­si­ons fa tant de temps, que no té sen­tit començar. I ter­cera, perquè hi hau­ria una pro­mesa en l’uni­vers Roda­lies amb pos­si­bi­li­tats que es complís. Prou espec­ta­cle. Dei­xin Pane­que trans­pa­ren­tar com s’ha com­promès a fer. Mar­queu-la, empe­nyeu-la, sigueu-li a sobre un dia i l’altre perquè ens expli­qui totes les misèries que hem de saber, com aquesta que el 25% dels trens estan atu­rats. La feina d’aquesta con­se­llera no és dimi­tir per la misèria de Roda­lies. Ni la del comis­si­o­nat Macias. Les fei­nes són dues. Que ens expli­quin la situ­ació actual de les misèries. Al detall. Totes. Trens atu­rats. Trens que fal­ten. Trams per des­do­blar. Maqui­nis­tes. Con­ser­va­dors. Esta­ci­ons sense man­te­ni­ment. Locals amb pane­ro­les... Tot. Totes les misèries! I la segona feina, que espe­ci­fi­quin el dia a dia del Pla de Roda­lies fins al 2030 i els 6.000 mili­ons, i el posin a l’abast de tot­hom de manera sen­zi­lla i ente­ne­dora. I ho actu­a­lit­zin cada mes. Si són incapaços de fer això, lla­vors que dimi­tei­xin.