A Barcelona podem visionar un dels centres crucials d’un planeta en col.lapse. El planeta és la Terra. El centre és l’Amazònia. Dues exposicions han concentrat el focus del projector en un continent i una civilització en perill d’extinció. Si no heu visitat mai l’Amazònia, si no heu admirat la bellesa d’aquelles selves i rius, si no heu escoltat el lament dels pobles originaris amenaçats de mort, si no heu patit per la desforestació salvatge, què espereu! No us perdeu almenys la visita a Amazònies. El futur ancestral al CCCB i Amazônia del fotògraf Sebastiâo Salgado a Les Drassanes. Perquè l’Amazònia, un territori més gran que Europa i una civilització de milers d’anys, condensa avui el nus de la gran mentida del descobriment i de la devastació causada per la colonització i continuada ara pel Nord Global.

Davant la COP30, la cimera de l’ONU sobre la crisi climàtica programada per al novembre a Belém do Pará, al Brasil, (per cert, la ciutat on s’aprovà el 2021 la Convenció Interamericana per erradicar la violència contra la dona), les grans contradiccions han tornat a fer-se patents. A l’anterior cimera COP29, celebrada a Bakú, a l’Azerbaidjan, el president amfitrió, Ilham Aliyev, l’inaugurà qualificant els combustibles fòssils de “regals de Déu”. El president del Brasil, Lula da Silva, va proposar celebrar la COP30 a Belém per potenciar-la com a “cimera amazònica”. Quan la ciutat ja es prepara per acollir més de 60.000 participants, les inquietuds pugen de to. Entre els ecologistes, perquè el govern de Lula s’apuntava el gener a l’OPEP+, el club dels exportadors de petroli. Entre els ambientalistes, perquè s’està construint en plena selva una autopista de 13 quilòmetres. Però el repte més important és la petició dels líders indígenes del G-9 de copresidir la cimera. El G-9 és la coalició dels líders indígenes dels nou països amazònics que es va constituir el novembre a Cali, a Colòmbia, durant les converses internacionals sobre biodiversitat (COP16). El G-9 reclama, entre altres vindicacions, la prohibició d’extracció de petroli a tota l’Amazònia.

La deriva avui del trumpisme i dels seus aliats cap el negacionisme i la desinformació creixent sobre la realitat de l’emergència climàtica fan evident la prioritat d’una informació veraç, compromesa i militant sobre fets i causes de la crisi. L’activisme en aquest sentit s’expressa arreu amb múltiples accions: des del recent informe de la Unesco sobre la desaparició de les glaceres als diversos moviments ambientalistes com el que acaba de promoure el Consell Mundial d’Esglésies amb el seu “manual de justícia climàtica”. Tanmateix, el paper del periodisme independent continua sent primordial per la defensa de la vida a la Terra contra l’extractivisme genocida d’unes minories. L’informe de 2024 del Reuters Institute d’Oxford sobre les notícies entorn del tema conclou que els mitjans de comunicació segueixen sent la principal via d’accés a la informació sobre el canvi climàtic: les notícies de televisió i dels llocs web són les fonts informatives més utilitzades.

Per estar ben informats de la problemàtica de la COP30 i de les lluites per salvar l’Amazònia, aconsello visitar i seguir l’actualitat a la plataforma periodística Sumauma.com. Amb seu a Altamira, a Médio Xingú, al Brasil, l’equip de periodistes, amb la directora i escriptora Eliane Brum al capdavant, s’identifiquen com a “periodistes del bosc”. Escolliren el nom de l’arbre més gran de la selva, el samauma o ceiba, per simbolitzar la unió del cel i de la terra, ja que la ceiba absorbeix l’aigua de la terra i l’expandeix en forma de núvols que renoven el cicle de l’aigua. En el seu manifest fundador, afirmen que volen explicar històries de l’Amazònia i de tots els indrets del planeta “des del bosc” i “des de la perspectiva dels diferents pobles, així com de la millor ciència del clima i de la Terra”. Eliane Brum, una de les col·laboradores de l’exposició del CCCB, ha deixat escrit en el catàleg la filosofia crítica de fons que inspira la creació i els treballs de Sumauma.com. Escriu Brum: “Els centres d’un planeta en col.lapse són els enclavaments de la naturalesa responsables de la vida que encara existeix, i resisteix. Els centres son l’Amazònia, les altres selves, els oceans, tots els biomes. I no pas Washington, Pequín, Londres, Frankfurt, Madrid o Sao Paulo.”