La proposta de Mas i el rebuig de Duran

Artur Mas ha recuperat la iniciativa política i ha proposat una refundació del catalanisme que deixa la porta oberta a la creació d’un nou moviment encara sense definir. La virtut de la idea del líder de Convergència Democràtica és que recupera en part l’esperit de Jordi Pujol i el nucli fundacional del partit. “Pal de paller de Catalunya”, proclamava una vegada i una altra el grup inicial de CDC quan es referia al “moviment” que impulsava. La idea de Mas, doncs, pretén reprendre aquesta ambició política proposant una definició en la mateixa línia: “Casa gran del catalanisme”. L’inconvenient és que els temps no són els mateixos i que tot plegat resulta poc concret. La Convergència de Pujol va incorporar molts dirigents de Centristes de Catalunya i s’havia obert anteriorment al liberalisme de Ramon Trias Fargas i Macià Alavedra, i a la socialdemocràcia de Miquel Roca, mentre buscava una fórmula d’aliança estable amb Unió Democràtica. Obrir ara la porta a una “regeneració democràtica” que inclogui sectors amplis d’Esquerra Republicana i alguns del PSC és tota una altra cosa i pot acabar en una declaració estricta de bones intencions sense conseqüències reals. Però, en tot cas, Artur Mas ha fet un envit que remou les aigües confuses i contradictòries del catalanisme.

L’endemà, però, Josep Antoni Duran i Lleida se n’ha desmarcat, “respectuosament”. Per molt de respecte que hi posi Duran, les seves declaracions debiliten la proposta d’Artur Mas. Si el líder de CDC –i de CiU– pretén refundar el catalanisme i la mateixa Unió Democràtica no ho accepta, quin marge li queda? Duran va proclamar ahir que a UDC no hi cap “el catalanisme liberal, socialdemòcrata o marxista”. Per tant, el partit que presideix no se sentiria còmode en un projecte com el que propugna Artur Mas. Deixant de banda si es tracta de convicció sincera o de l’estratègia del partit petit que tem empetitir-se més, la realitat és obstinada. Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida han pactat uns mínims per estabilitzar la relació de la federació fins a les pròximes eleccions generals, però, si l’acord entre els dos partits ha de ser sòlid, necessita una reflexió molt més profunda i pactes molt més estables. Abans d’intentar “regenerar” tot el catalanisme.