Un sermó que va comportar exili

Diumenge vinent, a les dotze del migdia i a les escales de la catedral de Girona, organitzat per Agermanats de Girona i Mallorca, es commemorarà el centenari d’un sermó que el 6 d’abril del 1925 va fer mossèn Bartomeu Barceló i Tortella (Felanitx, 1888 - Terrassa, 1973) a la catedral i que va tenir un gran ressò en plena dictadura de Primo de Rivera i que va costar al seu autor, capellà, missioner paül i poeta, la detenció, l’empresonament i l’exili. Mossèn Barceló, que va ser conegut com “el missioner de la Santa Poesia” i també com a “català de Mallorca”, només amb catorze anys va quedar tan impressionat d’una prèdica de Pere Julià de la Congregació de la Missió que va decidir marxar de l’illa per traslladar-se a Figueres i ingressar al seminari menor dels pares Paüls. Allà és on va descobrir la unitat de la llengua i la nació completa en descobrir que “a l’altre vessant del Pirineu hi ha també un poble català”. El 30 de maig del 1914 va ser ungit capellà i va marxar de missioner al Perú. Allà va descobrir llengües com l’aimara i el quítxua, que li van servir per integrar-se a la comunitat indígena. I li va inculcar la necessitat de defensar la llengua de cada territori, començant pel català, fins que va demanar a la mare i a les seves germanes que les cartes que li enviaven a Amèrica fossin escrites en català. Va tornar a Barcelona el 1916 i dos anys després va ser enviat com a predicador a Palma.

El fet que es commemora demà mostra la importància que havia adquirit mossèn Barceló com a poeta i predicador. Va ser convidat per la Confraria de Sant Jordi al sermó de les Quaranta Hores. Diuen les cròniques que la catedral era plena i que el discurs “valent i abrandat” de Bartomeu Barceló va commoure els fidels. En la prèdica va comparar els dolors de la Mare de Déu amb els que patia Catalunya i va concloure amb un desig: que el poble català assolís la justícia i la llibertat que Crist va guanyar per a la humanitat.

Això, en plena dictadura de Primo de Rivera. Les autoritats militars sabien de la seva fama de sacerdot compromès i mossèn Barceló també ho sabia. De la trona va anar a parar davant la justícia i va passar per la presó. En la seva qualitat de prevere, li van oferir la possibilitat de l’exili, que va ser el camí que va triar per refugiar-se, primer a París i després a la Catalunya del Nord, on va rebre el sopluig de Juli de Carselade, bisbe de Perpinyà. Bartomeu Barceló mai no es va retractar de les seves paraules i es va mantenir ferm en la defensa de la cultura i la identitat de la nació catalana, amb la poesia i la llengua com a bandera.

En l’acte de demà, hi participarà l’escriptor Bartomeu Mestre, que farà un repàs de la vida i l’obra de Bartomeu Barceló. També hi serà present la vicealcaldessa Gemma Geis, besneboda de mossèn Camil Geis, que, encara seminarista, va ser testimoni presencial del sermó i després bon amic de mossèn Barceló. També s’hi llegirà una tria de poemes de mossèn Barceló. La convocatòria s’ha fet sota el lema de Català de Mallorca, expressió que mossèn Barceló emprava per identificar-se i signar els seus escrits, i està promoguda per membres de la societat civil de Felanitx i Girona.