Dels caps visibles de la nova administració nord-americana, un dels que més pugnen per fer-se notar és JD Vance. El vicepresident dels EUA està prenent un protagonisme inusual en relació amb el càrrec que ocupa i destaca per la bel·ligerància exhibida contra la Unió Europea (UE). Vance ha convertit la provocació en l’instrument per atacar i degradar la imatge de la UE, el nou enemic. Ho va fer en vigílies de les eleccions alemanyes a la Conferència de Seguretat de Múnic, quan va posar en dubte la democràcia al Vell Continent i va ignorar el canceller Scholz, present a l’acte, per fer públic, més tard, el seu suport a la ultradretana AfD; i, encara després, en la humiliació pública a Zelenski al Despatx Oval, on es va escenificar el sacrifici d’Ucraïna a l’altar de Putin. Ara l’obsessió antieuropea de Vance s’ha pogut tornar a veure amb comentaris al xat suposadament confidencial de Signal i la visita a Groenlàndia, territori semiautònom de Dinamarca que els EUA amenacen d’annexionar-se. Sembla clar que Vance, un trumpista d’última hora, treballa a consciència el seu perfil, qui sap si amb vista a consolidar-se com el candidat més ben situat per succeir l’actual president. Al preu de ser més trumpista que Trump.