Ilercavons

Em sap greu haver molestat alguns lectors del diari que em feien ahir diversos retrets en els comentaris a l’AVUI.CAT a propòsit de l’article Socialistes, però de dretes. Hi tenen tot el dret, només faltaria, i endavant, però com que això de la interactivitat crec que si no és multidireccional no funciona, els voldria replicar sense cap ànim d’ofendre i amb l’única intenció de mantenir el diàleg, cosa que mai practicarem prou.

El senyor “Sebi” es queixa que “generalitzi” en les meves apreciacions sobre els “socialistes, però de dretes”. D’entrada li diré que els que m’he trobat es defineixen així a ells mateixos; i, de sortida, que és obvi que parlava d’una part dels electors socialistes; una part que és, efectivament, tan respectable com la resta, entre la qual, suposo, els “socialistes, però d’esquerres”. Ara bé: si ho prefereix o ho troba més clarificador, parlaré del “PSOE clàssic” o del “PSOE autèntic”, expressions usades ahir en altres diaris en diferents cròniques sobre el retorn de José Bono i el segment de votants que podria mobilitzar a les properes eleccions (Per cert que això de “PSOE autèntic” em recorda a allò de “Falange Auténtica”, però bé, deixem-ho estar).

El que sí que m’ha sorprès, però, és que el senyor Sebi especuli amb l’arbre genealògic de servidor i el remunti als “ilercavons”. Prometo fer-m’ho mirar i, en tot cas, li agraeixo la fina ironia perquè m’ha tornat a despertar l’interès per les tribus ibèriques, dissortadament poc conegudes encara per l’antropologia i la ciència històrica. (Si tenen curiositat pels ilercavons, passin per la Wikipedia. Ho lamento però se m’acaba l’espai.)

També es queixava ahir de l’article el senyor “Cansat”, que m’interroga si em considero “convergent d’esquerres” o “republicà de dretes”. Bé. Algun dia, determinada esquerra s’adonarà que la superioritat moral que s’atribueix és el pitjor que ha heretat de la pitjor dreta.