Un ‘cortado’ és un tallat

Trobada cordial de dues persones en una cafeteria d’una de les places més emblemàtiques del barri de Gràcia. És un matí d’un dia laborable i l’ambient és tranquil, de poca gent, malgrat que fa un sol que convida a aparcar-ho tot per escamarlar-te en una terrassa. S’acosta el cambrer a prendre nota, un jove que, a primer cop d’ull, no exhibeix cap element distintiu que cridi l’atenció. És un jove cambrer, sense més ni més, i juraria que portava una llibreta i un llapis a la mà. Ens demana què volem prendre –imagino que formula la pregunta en castellà, però en un primer moment no reparo en aquesta qüestió– i jo demano un te –fins aquí sembla que tot rutlla bé i que ho ha entès a la perfecció– però aleshores ve quan el company de taula se li acut dir que vol “un tallat amb poca llet i molt de cafè”. La cara del cambrer és la mateixa que faríem la majoria de nosaltres si algú se’ns adreça en suahili. El seu arrufament de celles transmet que alguna cosa no va bé. El company de taula, que és dels que defensen que el català només el salvarem parlant-lo, li repeteix la comanda fil per randa, però molt a poc a poc. No sabem si aquest jove va arribar fa dos dies a Catalunya, un element que podria justificar la seva poca traça amb la llengua del país, però ens crida l’atenció que per treballar de cambrer ni tan sols li hagin exigit, o simplement ensenyat, que café, cortado i leche es tradueixen com cafè, tallat i llet, les tres paraules que de ben segur deu sentir més de cent cops al dia. Passats quatre o cinc minuts, el cambrer torna amb la comanda. Amb el te l’encerta a la primera, com era d’esperar. El segon got conté un tallat i, oh sorpresa, és d’un marró tan clar que es fa evident que ha confós les proporcions i l’ha elaborat llarg de llet i curt de cafè. Podíem haver canviat de bar però fa tota la pinta que s’hauria repetit la mateixa escena.