80 km/h: administradors i administrats

El govern ha aprovat un pla d’actuació contra la contaminació que inclou una mesura impactant: la prohibició de circular a més de 80 km/h a les autopistes, autovies i carreteres que passen pels 16 municipis més contaminats de l’àrea metropolitana de Barcelona. És a dir, de Castelldefels a Badalona, en l’eix nord-sud, i de Barcelona a Molins de Rei, en l’eix est-oest. El pla d’actuació preveu 73 mesures més, entre les quals hi ha, per exemple, l’obligació que els autobusos que circulen per aquesta àrea funcionin amb gas, l’aprovació d’un paquet de millores que afecten el port i l’impuls d’un paquet de millores que afecten indústries, pedreres i plantes de formigó.

La mesura que eclipsa totes les altres és, però, la limitació de la velocitat. Segons el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, la mesura es justifica “perquè el transport terrestre és la principal causa de contaminació, amb un 52 per cent de les emissions de partícules de menys de 10 micres i el 40 per cent de les emissions d’òxids de nitrogen”. La limitació, sempre segons el departament, suposarà la reducció del 17 per cent de la contaminació que el trànsit provoca en tota l’àrea metropolitana.

Contra aquesta imposició s’han aixecat veus carregades d’altres raons. Alguns experts accepten que hi haurà un descens en les emissions de gasos tòxics, però afirmen que la realitat és molt més complexa. Per exemple –assenyalen– mantenint la velocitat a 80 km/h amb la quarta velocitat es pot arribar a emetre més gasos que circulant amb la cinquena a 120 km/h. Hi ha vehicles, com ara els 4 per 4, que contaminen més a 80 km/h que un utilitari a 120 km/h. Tots els analistes, a més, coincideixen que un dels factors que més empitjoren la qualitat de l’aire són les congestions, tan habituals en la zona afectada.

La reducció obligatòria de la velocitat, doncs, pot quedar més com una mesura efectista que efectiva. No cal ser gaire entès per arribar a la conclusió que el factor que més ajudaria a reduir la contaminació seria l’ús més massiu del transport públic. Però això afecta directament l’administració. És molt més fàcil aprovar mesures coactives que afecten els administrats.