Barcelona té una sort, la sort que hi ha gent que se l’estima, incondicionalment, a canvi de res, només pel goig i la sort de viure-la. L’Alfons Solà, sisè integrant d’una llarga generació d’adroguers del barri de Sant Pere, és un barceloní amb estampa de cavaller urbà, generós en el fer i decidit en l’acció, com si del germà major d’una inexistent confraria dels defensors dels bons carrers i les bones places es tractés.

Tot això, aterrant-ho a un llenguatge menys prosaic i posant-ho en boca del mateix Solà, es defineix per una manera de ser i de fer, una característica: “Soc una mosca collonera.” Això vol dir que persegueix regidors de districte i qui sigui que faci falta per aconseguir el seu propòsit, sempre amb la idea de crear un benefici per a la ciutat, que la ciutat sigui ben viva.

És per aquesta manera de ser que Solà manté oberta al públic la seva adrogueria, al carrer dels Mestres Casals i Martorell, molt a prop del número 39 de Sant Pere Més Baix, on a mitjans del segle XVIII va néixer el negoci familiar. Que el comerç segueixi funcionant, oferint els seus productes, però també generant seguretat al barri, amb la il·luminació que projecta l’aparador fent que la via pública deixi de ser un lloc fosc i solitari, i creant caliu veïnal, actuant quasi com un club social per als clients de tota la vida, és simplement conseqüència que en el fer de Solà pesa més la condició d’activista de barri que de negociant obsessionat a fer diners.

L’última batalla d’aquest adroguer de 71 anys ha estat la coronació de la reforma urbanística feta al carrer dels Mestres Casals i Martorell i que per la intervenció de Solà ha culminat amb l’Ajuntament restituint al lloc un adorn que s’havia retirat a causa d’unes obres, una peça que enllaça aquest racó de la ciutat amb el seu passat medieval. Es tracta de la carassa coneguda com la Caterina, que algunes fonts sostenen que va ser creada al segle XV per formar part del conjunt del ja desaparegut monestir de Santa Caterina i que, més tard, es va posar a la façana de la casa del número 2 del carrer dels Mestres Casals i Martorell. Es tracta d’una peça que reprodueix la figura en relleu d’un àngel que plega braços i mans en creu sobre el pit i replega les ales a les espatlles. Es creia que era una de les carasses que indicaven l’existència de prostíbuls a Barcelona, però aquesta possibilitat s’ha descartat i se li atribueix només una funció de protecció de l’edifici on va acabar reubicada.

La casa del número 2 del carrer dels Mestres Casals i Martorell és una de les que es van tirar a terra, ja en temps de l’alcalde Trias, per fer un equipament públic destinat a la gent gran. A força de demanar la restitució al lloc de la Caterina, que va quedar en dipòsit al Museu d’Història de la ciutat, l’Ajuntament va acabar per fer-ne una còpia i l’octubre passat es va acabar col·locant l’àngel en una paret mitgera al costat del casal de gent gran i a una alçària considerable perquè no pugui ser danyada.

El propòsit de Solà és que l’Ajuntament s’impliqui per acabar d’embellir la paret amb una realització de l’artista Marcos Palazzi. En aquesta batalla està implicat ara aquesta mosca collonera amb corda encara per seguir defensant, des del carrer, el patrimoni de Ciutat Vella, els drets dels veïns i, des d’on faci falta, la ciutat més bella: Barcelona.