Fidel al seu estil, Trump ha tornat a posar el món en estat de xoc, ara amb l’aplicació urbi et orbi dels aranzels “recíprocs”. L’objectiu de la nova ofensiva proteccionista és, en paraules del mateix president, corregir una “injustícia històrica” en els intercanvis comercials que ha permès a altres països enriquir-se a costa dels EUA. Seguint aquesta lògica, apujant els aranzels de manera generalitzada, s’acabarà el dèficit comercial, les arques federals recaptaran més diners i s’incentivarà la relocalització de la producció made in USA. Per als que no som economistes, costa d’entendre quin benefici traurà el país d’encarir els productes que compra a l’estranger, un sobrecost que acabaran pagant les empreses i els consumidors nord-americans. Però el muntatge té el seu truc i ara veiem que, en realitat, els tan proclamats aranzels s’han convertit en mans de Trump en un instrument de pressió per obligar els països a negociar si volen evitar el gravamen, ja sigui obrint els seus mercats a les firmes nord-americanes, rebaixant regulacions en el sector digital (com podria exigir a la UE) o cedint recursos naturals o, fins i tot, territori. Una política arriscada, basada en el xantatge, que fa augmentar encara més la incertesa global.