El dret a l’habitatge, més que un dret, s’està convertint en un somni inassolible per a la majoria de ciutadans. Recentment, un estudi conjunt de les plataformes Fotocasa i Infojobs situa en 8,5 anys de sou brut íntegre els diners que els gironins necessiten per poder comprar un pis de segona mà. Perquè els que són nous de trinca ja s’escapen a qualsevol butxaca.

El problema de l’habitatge comença a ser estructural a la nostra societat; cap polític, absolutament cap, sap com cal afrontar el tema ni té cap solució real per resoldre’l. Potser és que ningú ha pensat que aquest és un tema que s’escapa al coneixement únic de l’administració pública i que cal barrejar uns quants sectors, públics, privats i de diferents àmbits de la societat, per cercar propostes i solucions. Des de directius urbanístiques que permetin la reserva de sòl exclusivament per a habitatge assequible, fins a finançaments bancaris que permetin, amb interessos molt més baixos, assolir un habitatge o, també, la reserva d’espais urbans únicament reservats a la compravenda per a autòctons d’aquell municipi i, per què no, suprimir l’IVA per a l’adquisició d’un habitatge.

No resoldre aquest problema genera tres coses: d’una banda, un descontentament social cada vegada més gran que ves a saber com pot acabar; d’una altra, la demagògia de determinats partits o formacions polítiques, especialment d’ultradreta, que s’aprofiten d’aquesta manca de solucions per aconseguir captar votants frustrats i, per acabar, la desconfiança absoluta en un sistema polític que fa temps que ha deixat de tenir el ciutadà a la primera línia.

Però qui dia passa any empeny i hauran de ser uns altres representants els que resolguin el problema o plantegin propostes reals que aportin solucions. Mentrestant, la idea de poder tenir un habitatge de propietat se situa cada vegada més lluny o bé requereix mitja vida pagant i sacrificant-se per tenir una teulada on romandre. I aquest és només un dels molts temes (immigració, mobilitat, ocupació...) que segueixen sense resoldre’s sense que en realitat passi res. Si més no fins ara. I mentrestant, Vox i Aliança Catalana van sumant.